Volta a Catalunya 2022: Sergio Higuita, el ‘monstre de Medellín’, s’emporta la victòria

El ‘monstre de Medellín’ era aclamat amb banderes colombianes a la meta de Montjuïc. Cridaven el nom de Sergio Higuita, el guanyador de la Volta, i explotaven de joia quan Nairo Quintana, el gran ídol, es tombava a la meta per anar cap a les Torres Venecianes, on era aparcat l’autocar del seu equip, l’Arkéa.

El ‘monstre’ només té 24 anys i ja ha ensenyat el passaport com un altre valor del ciclisme naixent que està sepultant qualsevol figura del passat. Ja és un ídol al seu país, fins al punt que fa poc més d’un any el més famós dels esportistes amb el seu cognom, amb qui no té cap relació familiar, René Higuita, el porter que feia l’‘escorpí’, el va convidar a dinar per conèixer-lo. Higuita, el ciclista, és petit, petit, amb només 1,68 d’alçada, però no s’acovardeix davant corredors que el superen, no només en estatura, sinó en palmarès. Un més decidit a sepultar esportivament qualsevol corredor ‘vell’, camí dels 30.

⏪🎥 Reviu l'últim quilòmetre de la #VoltaCatalunya101 amb la victòria d'@AndreaBagioli a @BCN_esports!

⏪🎥 Review the last kilometer of #VoltaCatalunya101 with the sprint victory of @AndreaBagioli (@qst_alphavinyl) at @BCN_esports! pic.twitter.com/kgov7Bti9M

— Volta a Catalunya (@VoltaCatalunya) 27 de marzo de 2022

Higuita sempre va voler ser ciclista, animat pel seu pare, manyà de professió, que volia que el seu fill s’obrís pas en el ciclisme professional i que aquesta temporada ha fitxat pel conjunt alemany del Bora, sense tenir el mínim coneixement de la llengua germànica, i amb l’anglès amb prou feines. I se’n va anar al Bora perquè va ser l’únic equip que no li va exigir, sí o sí, que disputés el Tour al màxim, que fos un més entre els 25 que aspiren sense poc èxit a enderrocar Tadej Pogacar com a monarca dels Camps Elisis.

Ell volia el que ha passat aquest diumenge a Montjuïc, guanyar carreres d’una setmana, preparar-se per a les clàssiques i demostrar que hi ha poques rampes muntanyoses que el turmenten, que és ràpid en l’arribada i, sobretot, que té el do d’intel·ligència pedalant per saber on es troba la carrera, on s’ha de col·locar i endevinar que Richard Carapaz, segon de la classificació final, té males puces quan mira de guanyar la Volta en la penúltima jornada, la meravellosa etapa entre Salou i Cambrils, un dia de ciclisme per emmarcar.

Carapaz, Almeida, Ayuso i Rodríguez

Higuita va ser l’abanderat entre els nous ciclistes, amb Carapaz fent de pont, i marcant el camí de tres joves corredors: un portuguès, un alacantí i un andalús. El primer, Joao Almeida es va veure sorprès en la gran etapa tarragonina i va perdre el mallot verd-i-blanc, com li va passar al Giro 2020 quan portava la ‘maglia rosa’. El segon, Juan Ayuso, es va exhibir amb només 19 anys per demostrar que té un camí sense recta final per ara per aspirar al màxim en aquest esport. I el tercer, Carlos Rodríguez, al final va haver de ser sacrificat per l’Ineos per marcar l’atac sense èxit que Carapaz va fer en la penúltima de les sis voltes al circuit barceloní, que com sempre va ser més animat que efectiu en la classificació final, que no es va moure en una etapa final guanyada per l’italià Andrea Bagioli.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Higuita es va emportar la victòria en una Volta castigada pel virus que aclapara els corredors, la ‘grip del pilot’, que ha causat almenys el 70% de les 71 baixes que hi ha hagut en aquesta ronda catalana, la carrera que va començar amb un monumental ensurt quan a Sonny Colbrelli se li va parar el cor a la meta de Sant Feliu de Guíxols. Dissabte, va viatjar a Itàlia per prosseguir amb les proves mèdiques al seu país després de deixar l’Hospital Josep Trueta i determinar si podrà continuar o no com a corredor professional.

La crisi del Movistar

I ha sigut la Volta en què el conjunt Movistar, després de l’abandonament d’Alejandro Valverde, també amb problemes de salut, ha tornat a córrer en la invisibilitat, com li va passar a la París-Niça, perquè, almenys, en el Tirrè-Adriàtic Enric Mas va estar lluitant pel podi fins que va caure en la penúltima etapa. Però sense Valverde ni Mas les victòries no arriben. Ningú agafa el timó. No hi ha opcions d’èxit mentre altres equips punters com l’Emirates, l’Ineos, el Jumbo, el Bahrain i el Quick Step omplen la cistella de triomfs per tot arreu. No funcionen, els nois joves marxen a altres llocs. La situació és molt preocupant.

Top-10 7a etapa + CG final #VoltaCatalunya101 pic.twitter.com/cvGYHz0k5c

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 27 de marzo de 2022