El Giro vola a 47 km/h sense Girmay, eliminat per un suro

Va ser una tremenda injustícia i aquest dimecres, sense voler i sobretot sense estar en carrera, Biniam Girmay va continuar sent el protagonista d’un Giro que va volar a 47 quilòmetres per hora per acabar amb un esprint anunciat i la primera victòria italiana gràcies a Alberto Dainese, company de Romain Bardet al DSM alemany.

L’esprint era l’única opció en una jornada plana com la mà, amb 203 quilòmetres que no convidaven a cap emoció però almenys amb el vent a favor per evitar un retard considerable i amb un atent Richard Carapaz que va retallar tres segons en una meta volant i va empatar a temps amb Joao Almeida, tots dos, ara, a 12 segons de la ‘maglia rosa’ que Juanpe López continua passejant amb gallardia per les carreteres italianes.

🔻 LAST KM / STAGE 1️⃣1️⃣

🇬🇧 WHAT A SPRINT!

🇮🇹 CHE FINALE!@ItaliaNFT_art #Giro pic.twitter.com/30IhhuoSzW

— Giro d'Italia (@giroditalia) 18 de mayo de 2022

Hi ha hagut d’haver un accident greu amb un tap de vi escumós perquè la direcció del Giro fes una cosa tan senzilla com donar les ampolles obertes als ciclistes. Ells són esportistes i difícilment experts en l’art vinícola. Però és que, pel pes, resulta impossible obrir una ampolla de vi de tres litres sense que estigui a terra. Amb el líquid calent el gas actua amb més rapidesa, per la qual cosa no va resultar estrany que el tap de suro impactés a l’ull esquerre de Girmay, que va acabar a l’hospital i no va poder sortir en l’11a etapa del Giro.

I es va haver d’esperar que el vi escumós, Prosseco per més senyals, fes mal a un corredor per entregar les ampolles obertes, tal com han fet organitzacions d’altres carreres. Perquè Mathieu van der Poel ja va rebre un cop de suro a la cara i Juanpe (el líder també disposa d’una superbotella) es va haver d’apartar per esquivar el cop. Fa uns anys Superman va patir igualment els efectes del tap a la ronda italiana.

A San Marino

Girmay, el primer ciclista de raça negra a guanyar una etapa en una gran volta, ja se’n va anar aquest dimecres a casa seva a San Marino, país on viu, sense un objectiu encara clar de cara a la resta de la temporada, en un 2022 en què havia centrat totes les seves il·lusions a destacar, com certament ha fet, en el Giro del seu debut.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El corredor eritreu ja ha entrat a les pàgines de la història ciclista, la que bona part del segle XX només estava reservada a ciclistes francesos, italians, belgues, espanyols, neerlandesos i luxemburguesos. Fins a 1971, amb la victòria en el Giro de l’oblidat Gösta Pettersson, un suec que es movia a les mil meravelles en les contrarellotges, no es va comptabilitzar cap triomf que no fos de corredors de les nacionalitats tradicionals. I en el Tour l’hegemonia europea la va trencar Greg Lemond el 1986, un any abans de la victòria de Lucho Herrera, en el nom de Colòmbia, a la Vuelta.

Girmay ja és una realitat, tot i que per l’accident s’hagi perdut la possibilitat de continuar sumant algun altre triomf a la ronda italiana, amb diverses opcions pel camí abans que arribin les Dolomites.

Etapa 11 + CG #Giro (11/21) pic.twitter.com/Wc498aWo08

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 18 de mayo de 2022