Mikel Landa té dos dies per guanyar el Giro, ¿què ha de fer segons Delgado?

En canvi, Landa afronta, aquest divendres i dissabte, les dues etapes finals de muntanya i que, per fi, i a diferència de l’ocorregut dimarts amb el Mortirolo i el Valico de Santa Cristina, o dimecres, després de coronar l’emboscada de Monterovere, finalitzen en altitud i no després d’un descens. El ciclista alabès afrontarà aquestes dues etapes sense l’amenaça de Joâo Almeida, que no ha sortit aquest dijous després de donar positiu per covid.

«Landa ha de llançar la moneda a l’aire –analitza Delgado– i dissabte és el dia. No ho té gens fàcil. Però dissabte i a la Marmolada Landa ha d’atacar sense mirar enrere». És la tàctica que ocuparia Perico, guanyador del Tour del 1988 i de les Vueltas del 1985 i el 1989.

Aquest divendres arriba la cita amb el santuari de Castelmonte, el lloc on inicialment Landa hauria de provar Richard Carapaz, la ‘maglia rosa’ i Jai Hindley, segon de la general. Landa es troba en aquests moments a 1,05 minuts de la primera plaça i a 1,02 de la segona, per tant qualsevol ofensiva li serveix per mirar d’eliminar els dos ciclistes, o un, que el precedeixen en la classificació.

Dissabte, a priori, tal com assegura Delgado, és el gran dia, l’etapa reina i la cita del Giro amb les Dolomites; primer, San Pellegrino (18,5 quilòmetres al 6,2% i rampes màximes del 15%), després el Pordoi (11,8 quilòmetres al 6,8% i rampes del 10%) i l’ascensió final a la Marmolada (un mur de 14 quilòmetres a una mitjana del 7,6% i percentatges màxims del 18%, una animalada).

Les circumstàncies

Landa ha de tenir en compte diverses circumstàncies a l’hora d’atacar i llançar la moneda a l’aire que li recomana Delgado. Carapaz no sembla tan fort com quan va guanyar el Giro el 2019 i suposadament (només suposadament) Hindley s’ha conformat a pujar a roda i no ha llançat el seu potent Bora (amb Emmanuel Buchmann i Wilco Kelderman, al capdavant) a trencar la carrera tal com va fer en l’etapa de Torí, de dissabte dia 21.

En canvi, ell disposa de tres corredors clau per endurir i trencar el cap: Pello Bilbao (dimecres va patir les conseqüències de la caiguda del dia anterior), Santiago Buitrago (el colombià va guanyar l’etapa de Monterovere) i Wout Poels, que va ser dimecres al costat de Landa quan només quedaven en acció els tres primers de la general.

«No és senzill»

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«No és senzill –repeteix Delgado– però té equip per endurir i fatigar els rivals. Dissabte hauria de llançar l’atac definitiu a tres o quatre quilòmetres de la meta». I a veure qui el segueix. Pot ser que pequi de conservador, ja que el podi ja és un gran premi. Però, alhora, el duel entre Carapaz i Hindley també pot afavorir-lo, per la qual cosa ha de saber aprofitar-se de la baralla dels seus dos contrincants».

Abans, arriba la cita amb el santuari de Castelmonte després d’un breu pas per Eslovènia on s’ascendirà el Kolovrat, una altra pujada complicada. «Ja sense Almeida divendres també podria provar els seus dos rivals de cara a la cita amb la Marmolada», afegeix Delgado. Queda Giro i tot i que el repte és molt complicat, Landa està davant una oportunitat única per mirar de vestir-se de rosa i convertir-se, després de Miguel Induráin i Alberto Contador, en el tercer ciclista espanyol que conquista el Giro.