La llegenda de la ronda francesa

Quan el Tour de França va inspirar Freddy Mercury

  • El 10 de juliol la carrera tornarà a passar per Montreaux, la ciutat suïssa on el líder de Queen va quedar fascinat pel pas del pilot el 1978 i es va posar immediatament a compondre la seva famosa cançó ‘Bicyle Race’, inspirada en la Grande Boucle.

Quan el Tour de França va inspirar Freddy Mercury

123RF

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Quan va veure passar en solitari Mariano Martínez, Freddy Mercury ignorava que a Espanya el coneixien com ‘El francès de Burgos’, després pare i avi de ciclistes. Mariano, espanyol de naixement i francès d’adopció, volia treure-li a Bernard Hinault el mallot de llunes com a líder de la muntanya del Tour de 1978, cosa que va aconseguir al puntuar en la 18a etapa, la que va sortir des de Morzine per creuar la frontera suïssa i acabar a Lausana amb el líder de la banda Queen com espectador de gala entre els aficionats que van omplir els carrers de Montreaux, al costat del llac Léman.

El 10 de juliol, entre Aigle i Châtel, amb el primer contacte alpí del Tour 2022, la carrera tornarà a rodar per Montreaux i no s’oblidarà d’homenatjar Mercury amb els corredors passant a prop de la seva estàtua. Perquè va ser aquí, gràcies a la ronda francesa, on va néixer la cançó d’inspiració ciclista més universal, ‘Bicycle Race’, que Mercury va compondre fascinat per l’èxtasi total que li va provocar el contacte amb el pilot del Tour de 1978 que llavors, un 19 de juliol, liderava de groc Joop Zoetemelk.

Mercury, aliè a les evolucions del Tour i bolcat en la producció del seu àlbum ‘Jazz’, el primer dels set que Queen va compondre als Mountain Studios de Montreaux, ignorava que la ronda francesa arribava molt emocionant a la seva ciutat d’adopció després que Michel Pollentier, que havia guanyat a l’Alpe d’Huez, fos sorprès en el control antidopatge intentant canviar la seva orina per la que portava amagada en una proveta sota l’aixella, que activava amb una pera i feia baixar el pipí a través d’un petit tub fins al penis. El van expulsar, al carrer.

Trobada casual

De fet, la trobada de Mercury i els seus companys de banda amb el Tour va ser més aviat casual. Eren a l’estudi amb els arranjaments de l’àlbum quan els van avisar que la Grande Boucle havia de passar pels voltants; i si els venia de gust veure els ciclistes i tot l’espectacle que provocava i continua provocant la carrera. Sorprenentment, van dir que sí. I aquí Mercury i els seus es van barrejar amb els espectadors.

Va passar Mariano Martínez i poc després el grup d’escapats, entre els quals hi havia Gerrie Knetemann, després vencedor a Lausana, abans de l’arribada del gruix del pilot. Mercury es va entusiasmar tant, que ja no va tornar a l’estudi sinó a l’habitació de l’hotel per compondre ‘Bicycle Race’. Pel seu cap només fluïen bicicletes... fins a 36 vegades apareix la paraula ‘bicycle’ en el text de la cançó en un clar homenatge a un pilot de ciclistes.

Mercury només va canviar el nom dels protagonistes del Tour. No va aparèixer Hinault que dues etapes després, en la contrarellotge de Nancy, li va treure a Zoetemelk el mallot groc amb què va arribar a París. Tampoc van sortir ni Agostinho, a qui se li va creuar un gos anys després i va morir en un hospital; ni Paco Galdós, que després de retirar-se del ciclisme va obrir una pizzeria a Vitòria, ni Lucien van Impe, que no va poder repetir el triomf de 1976 a l’arribar al Tour 78 convalescent d’una fractura a la clavícula.

Els ‘ciclistes’ de Mercury

Notícies relacionades

Els particulars ciclistes de Mercury en el pilot de ‘Bicycle Race’ van ser Jesucrist, Peter Pan, Frankenstein, Superman (i no precisament López) o John Wayne.

‘Bicycle Race’ es va llançar com a ‘single’ i va ser un èxit mundial. Va sonar el timbre de les bicis. «Bicicleta, bicicleta, bicicleta, vull muntar la meva bicicleta, portar la meva bicicleta», va quedar com a himne per sempre a la ciutat on Mercury es va trobar a si mateix. «Si vols trobar la pau de la teva ànima ves a Montreaux». Aquí va llogar una casa amb vista al llac. Mai va deixar de visitar-la... fins a la seva mort, el 24 de novembre de 1991.