Carlos Verona s’imposa en l’etapa reina del Dauphiné

Carlos Verona és dels ciclistes que demanaven a crits guanyar una etapa. Era el nen prodigi nascut a San Lorenzo del Escorial i que encara sent menor d’edat va venir a Catalunya, primer al CAR de Sant Cugat i després a Matadepera, fins a instal·lar-se, com tants altres, a Andorra. «Tinc tan mala sort que quan em van dir que Roglic havia atacat vaig pensar que em passaria com un avió». Però, no. A Primoz Roglic, nou líder del Dauphiné, a falta d’una etapa, Verona només el va veure a la carpa d’arribada on va rebre, com a homenatge, una gran abraçada del corredor eslovè.

Va debutar tan jove amb els professionals que de seguida es va intuir que tenia un poder especial, que apuntava a figura gran, tot i que costava que li donessin oportunitats importants en els primers equips pels quals va córrer, l’Omega que avui es diu Quick Step, i l’Orica, que s’ha transformat en el BikeExchange. Fins que va arribar al Movistar per aprendre l’ofici de gregari, però no només per pujar ampolletes, sinó per aconseguir que el conjunt telefònic, gràcies a les seves fugues, guanyés la classificació per equips del Tour 2020 i convertir-se en un fix de les seves alineacions en les grans cites, juntament amb Alejandro Valverde o Enric Mas, tocat per la caiguda de dijous i que aquest diumenge no sortirà previsiblement en el Dauphiné per no posar en risc la seva participació en el Tour.

Verona va guanyar als Alps, en territori Tour de França, l’etapa que es mereixia, la reina del Dauphiné. Ho va fer atrapant i formant part de la fuga bona, tot i que sempre amb el risc d’altres vegades; que sempre, per una raó o una altra, al final algú es creués en el seu camí, com si fos un gat negre, i li amargués la victòria que anhelava. Una vegada, en el Gran Premi Miguel Induráin, va estar a punt de guanyar. ¿Qui li va treure la victòria? Doncs ni més ni menys que Valverde. I en aquesta constància va créixer en el ciclisme fins arribar a la maduresa plena amb 29 anys per fer creure que sí que es pot, i que una victòria d’etapa en el pròxim Tour no és precisament una quimera.

🏁 🇪🇸@Carlos_Verona s’impose à Vaujany malgré le retour de 🇸🇮@rogla !
⏪ Revivez le dernier kilomètre de la 7ème étape du #Dauphiné.

🏁 🇪🇸@Carlos_Verona wins in Vaujany despite the power of 🇸🇮@rogla!
⏪ Look back at the last KM of the 7th stage of the #Dauphiné. pic.twitter.com/f9m3ne7jvT

— Critérium du Dauphiné (@dauphine) 11 de junio de 2022

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Amb aquesta victòria en una carrera World Tour va obsequiar el Movistar, l’únic conjunt espanyol de la màxima categoria, que l’estava perseguint tot l’any. Valverde, com sempre, va estar a punt d’aconseguir-la en la Fletxa Valona i Mas porta un any massa castigat amb les caigudes, les que va patir en el Tirrè-Adriàtic i Itzulia quan lluitava pel podi. I aquest dissabte tot va ser diferent per al Movistar. Verona, primer, es va desfer del francès Kenny Elissonde, massa rondinaire sense gaire raó, i després va resistir l’atac de Roglic a la resta de favorits per viure un últim quilòmetre d’angoixa.

Va guanyar, va triomfar a la carretera el ciclista espanyol que millor sap córrer a través de les xarxes socials, va conquistar la victòria que va perdre per poc en l’última Vuelta, el dia que va caure Valverde. Llavors no el va poder homenatjar. Ara ha sigut ben diferent. Aquest diumenge s’acaba, un altre cop amb muntanya, el Critérium del Dauphiné.

💥🚀 ¡Grande @Carlos_Verona! Merecida como pocas esta victoria de etapa en #Dauphiné#RodamosJuntos https://t.co/i6lauqI5Cz

— alejandro valverde (@alejanvalverde) 11 de junio de 2022