L’inici del Tour més boig de la història

El Tour té màgia. Possiblement sigui el gran esdeveniment anual de l’esport mundial que més s’uneix a la ciutadania, perquè és gratis i no s’ha de pagar cap entrada per veure els astres competir. I perquè tal com es veia a Copenhaguen és capaç de seduir i de cop entrar en la vida quotidiana dels ciutadans, dels més de 600.000 habitants de la capital danesa, on és impossible que ningú se n’hagi adonat que aquí comença la ronda francesa, tot i que només siguin 176 bicis més en una ciutat que es mou pedalant com poques.

Si s’aixeca la vista, si es mira cap amunt, a la dreta o l’esquerra, qualsevol persona que aquests dies sigui a Copenhaguen se n’adona que uns visitants francesos trasbalsaran demà la ciutat, tancada com si hi hagués una reunió de l’OTAN i com si Tadej Pogacar, el gairebé únic candidat a la victòria final, es convertís en una mena de president Biden que circula amb bicicleta.

Mentre els corredors, aquest dimecres, saludaven els convidats al famós parc Tívoli, en el tradicional acte de presentació d’equips que es fa en qualsevol de les tres grans rondes ciclistes, pel cap de tots els corredors ja passaven les imatges amb què es trobaran a partir de demà per terres daneses, en una setmana inaugural de carrera que com diuen els corredors fa basarda només veure-la al llibre de ruta que s’entrega a tots els participants.

Heading to the TEAM PRESENTATION 🇫🇷#BandOfBrothers pic.twitter.com/qrXE1qfnq6

— BORA – hansgrohe (@BORAhansgrohe) 29 de junio de 2022

Si la contrarellotge inaugural pels carrers de Copenhaguen ve a ser una mica com un ràpid passeig turístic pels monuments de la ciutat, que els corredors a més de 50 per hora ni podran veure, a partir de dissabte comença l’espectacle d’un Tour convertit en clàssica ciclista durant set etapes: una crono, un pont sobre el mar amb vent de ràfegues, un esprint, els turons de Calais, les llambordes de la París-Roubaix, una pujadeta prop de Luxemburg i la cita amb la muntanya a la Planche des Belles, amb una rampa final del 24%.

Aquí es juga la carrera

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Aquí es juga el Tour, aquí no val despistar-se, ningú: ni Pogacar, ni Primoz Roglic, el seu principal rival i paisà, ni tampoc el seu suposat gregari, potser fins i tot més fort, Jonas Vingegaard, segon fa un any a París. I, molt menys, Enric Mas, a qui s’espera veure d’una vegada a l’atac per guanyar-se el carinyo que necessiten ell i l’afició, en un Tour que arrenca amb només nou ciclistes espanyols. 

Durant els primers set dies, almenys fins a la Planche des Belles Filles, la millor notícia per a Mas seria que no donés raons perquè se’n parlés, amb dues setmanes més típiques; primer els Alps (Granon i Alpe d’Huez, principalment) i després el Pirineu (Peyragudes i Hautacam en el guió) abans que tot quedi vist per sentència en la contrarellotge final de 40 quilòmetres. Però per això encara falten 25 dies, un món, un Tour i una ciutat de Copenhaguen que continuarà pedalant entre canals amb el pas de la Grande Boucle en el record.