El Tourmalet: en el Tour mai es pon el sol

¿Puc explicar un secret? Cada senyal francès que indica una sortida de l’autopista serveix per reforçar la ment i un es diu a si mateix «¡mira si vaig ser aquí amb el Tour!». El de recordar quin any i en quina etapa ja és de premi, llevat de les ciutats, que van veure Miguel Induráin guanyar alguna de les seves contrarellotges, perquè això ja són paraules majors.

Alemanya, en canvi, puc confessar i confesso que va ser un autèntic turment. No sé si és perquè la senyora Merkel va deixar en la seva etapa com a cancellera moltes obres públiques sense fer, però totes les autopistes alemanyes estan potes enlaire i allò que no hi hagi límit de velocitat gairebé és un conte de fades entre cons, màquines treballant, tots en un únic carril i, compte perquè quan un se’n descuida salta un flaix vermell, en pla raig làser, que anuncia la pròxima arribada d’una sanció, tot i que sigui per uns quants quilòmetres per hora de més.

Un país per a bicicletes

Dinamarca, ja parlant de ciclisme, no és terra d’escaladors. Tot és planer, sense muntanyes, un país fàcil de recórrer en bici, ple de carrils per tot arreu i la capital del qual, Copenhaguen, d’on parteix el Tour aquest divendres, és un veritable paradís per caminar en bici, tant, tant que si algú es posa a comptar si hi ha més bicicletes aquí que a Amsterdam segurament perdrà el compte en qualsevol de les dues ciutats.

Això sí, patinets, el que es diu patinets elèctrics no n’hi ha ni un i molt menys circulant pels carrils bicis. Aquí la gent va amb bicicleta i respecta els semàfors, fins i tot els ‘runners’, que també n’hi ha. A cap se’ls ocorrerà creuar en vermell. Que algú en prengui nota.

Copenhaguen s’ha disfressat de Tour. Les botigues són gairebé totes les que un es pot trobar al passeig de Gràcia barceloní o el famós carrer de Serrano de Madrid, tenen els mateixos preus, tot i que aquí es comptin els diners en corones (cal treure un zero i afegir poc més d’un euro al fer els comptes mentals).  

Tanmateix, les han decorat amb tot el que serveixi d’al·lusió al Tour. Predomina el color groc fins al punt, això no passa ni a França en ple apogeu del juliol, que es veu molta gent passejar pel carrer amb el jersei que porta sempre el líder de la carrera i que es ven a moltíssims comerços. Algú totalment aliè a aquest atrafegament fins i tot pensaria que ha arribat un equip de futbol, amb samarres grogues, i que són els seus aficionats els que estan omplint els carrers.

Tots al carrer

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A Copenhaguen no es posa mai el sol perquè a mitjanit encara hi ha una mica de llum i perquè a les 3 de la matinada la resplendor ja es cola per tot arreu. La gent es banya als canals, passeja i es pren les seves cerveses en barquetes de lloguer. I allà també els veus vestits de groc, disfrutant d’una espècie de Tour aquàtic, perquè fa sol (tot i que plourà en la fase final de la contrarellotge, per això totes les figures surten al principi de l’etapa) i la gent es llança a les terrasses, exhibeix els seus tatuatges, els canals semblen una platja immensa, des del centre fins a la Sireneta, l’únic monument al qual no han penjat cap peça o símbol vinculat amb el Tour.

«Treguin els cotxes dels pàrquings», adverteixen al centre de la ciutat perquè el recorregut urbà de la contrarellotge, que passa per tots els emblemes de Copenhaguen, es mantindrà muntat també dissabte perquè el poble disfruti del plaer de recórrer en bici el mateix traçat realitzat pels herois del Tour. Fins i tot el príncep Frederic, hereu del tron danès, agafarà la seva bicicleta i serà un més entre els feliços habitants de Copenhaguen que disfruten del Tour en una ciutat on mai es pon el sol.