Ciclisme
El Tourmalet: així és la grupeta de Valverde, atropellada a Múrcia
Cada dia es forma un autèntic pilot als voltants de la casa del ciclista, que surt a entrenar i que gairebé sembla el que competeix en el Tour
Dos membres del grup, Alejandro, el cap, i ‘el Barbas’, es mantenen hospitalitzats després de ser arrossegats dissabte per un cotxe
Els amics d’Alejandro Valverde, que són molts i tots ells, ciclistes, diuen que la vida del grup –de la grupeta– del corredor murcià va canviar quan va aparèixer Juan, el seu germà gran, amb una bicicleta elèctrica. Tot Múrcia coneix el pilot de Valverde. Són tants, tants, que hi ha dies que gairebé sembla al que ara està per aquí, a Dinamarca, corrent ni més ni menys que un Tour de França que –no podia ser de cap altra manera– enyora l’absència d’un dels mites vivents del ciclisme contemporani.
Avui hi ha dos membres de la grupeta que són a l’hospital. I un d’ells és el cap. L’altre és Pedro Bermejo, a qui tots anomenen ‘el Barbas’. ‘El Barbas’, per als molt ciclistes i per als que no ho són tant però van seguir la sèrie documental ‘El día menos pensado’, primer a Netflix i després a Movistar, és l’amic de Valverde que apareix assegut al menjador de la casa del corredor mentre segueixen per televisió la famosa etapa de la Vuelta de l’any passat quan es va liar el caos i quan ‘Superman’ López va acabar abandonant la carrera, a un dia de Madrid, després de perdre la tercera plaça del podi de la ronda espanyola.
Doncs bé, no hi ha cicloturista que aspiri a tenir el carnet de ciclista i que visqui pels voltants de Múrcia que no hagi acompanyat alguna vegada Valverde en els seus entrenaments. Allà s’admet a tothom. És igual l’edat que es tingui. Valverde els coneix, els saluda i, per descomptat, els ataca.
La grupeta
Per això tot va canviar el dia que Alejandro va tenir una idea genial per millorar en els entrenaments. Va trucar al seu germà Juan i li va dir. «Comprarem una bici elèctrica i la portaràs tu». La idea, que li va sortir bé, era que Juan, que també va molt sobre la bici –tenen els mateixos gens– muntés la bici elèctrica i, al senyal del germà, connectés el motor. De seguida apareix Juan Valverde al capdavant del grup. Tots en fila índia. Valverde en segona posició. El motor de la bici treu fum. Cada vegada en queden menys que aguanten el ritme. ‘El Barbas’ és dels que més resisteix, però Valverde aconsegueix l’objectiu. Ha destrossat la grupeta i s’ha quedat a soles amb el seu germà. Està content, perquè n’és el patró. I al darrere, lluny d’incomodar-se, al contrari. Es compta qui ha aguantat més, qui ha tret més punts per al seu carnet cicloturista.
Els membres de la grupeta saben perfectament el calendari de Valverde perquè quan ell està competint lluny de Múrcia ja no és el mateix. Surten igual, però sense el cap.
¿Per què aguanta tant temps competint? ¿Per què Valverde continua tenint aquesta frescor a les cames malgrat tenir ja 42 anys? Doncs per la grupeta, pels seus. Una vegada es va plantejar anar a viure a Andorra, com han fet un munt de corredors, també murcians. Però ell, al marge de tenir allà, a la seva terra, els seus fills grans, no podria sortir a entrenar amb els seus entre pendents andorranes. La salsa de poder pedalar cada dia amb el seu grup d’amics, parlar amb ells, parar a prendre un cafè amb llet en un dels bars que es troben pel camí, és el que manté la fe de Valverde pel ciclisme.
Expliquen els seus amics que Alejandro no va somriure després del brutal accident que va patir en la primera etapa del Tour del 2017, quan es va destrossar el genoll, fins al dia del retrobament amb la grupeta.
Diumenge a l’hospital
¿Quants són? ¿50? O més. Ja no diguem un diumenge com del que parlarem ara. Si no fos a l’hospital, quedarien aviat, cap a les 10, agafarien tots el lateral de l’autovia que porta cap a la platja, per on no hi ha cotxes ni conductors que perden els estreps i arrosseguen el grup, i poc abans que l’etapa del Tour entri en ebullició, després d’una dutxa i alguna cosa per menjar, estarien tots davant el televisor per no perdre’s els quilòmetres finals del dia. I, per descomptat, ‘el Barbas’ seria dels pocs que tindrien l’honor de poder escoltar en viu i en directe els comentaris de Valverde analitzant el que veu i observa per la tele.
Fa molts anys, quan el grup d’Alejandro –per a tots ells és ‘el Bala’– no era tan nombrós, al final de l’entrenament s’incorporava el pare del ciclista, quan aparcava el camió i acabava la seva jornada laboral. Cada dia passava el mateix. En la fase final de l’entrenament, el fill atacava el pare, que se sentia orgullós perquè qui demarrava era un corredor juvenil a qui anomenaven ‘el Imbatido’, perquè no hi havia ciclista murcià, ni dels voltants, que pogués amb ell.
Els automobilistes, els que els respecten, els que els avancen mantenint la distància de seguretat, ja saben que, quan veuen un pilot propi del Tour pels voltants de Múrcia, és la grupeta de Valverde i l’únic que busquen quan els avancen reduint la velocitat i respectant els corredors és descobrir la presència del ‘Bala’. És fàcil. Sempre va el primer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat