El Tourmalet
El Tourmalet: una jornada de descans sense sexe en el Tour
La covid i la por del contagi ho han canviat tot fins al punt que els dies de repòs ara són d’allò més avorrits per als corredors...
No hi haurà sexe en aquesta jornada de descans del Tour. Que ningú s’escandalitzi, sisplau. Els ciclistes no són diferents de la resta dels mortals, com els futbolistes, els tennistes i els atletes. Un Tour comporta estar molts i molts dies fora de casa i fins que va aparèixer la maleïda covid, que tant preocupa ara els equips que disputen la volta francesa, un dia de descans ja fos als Alps, com ara, al Pirineu o a qualsevol altra zona de França, representava la visita de la parella i sempre, sempre, el company de l’habitació es perdia per l’hotel el temps que fos necessari perquè pogués disfrutar de la intimitat sense presses i sense disputar una contrarellotge.
En aquest Tour, ni tan sols els ciclistes comparteixen habitació. Tots dormen individualment perquè hi ha tanta por d’un contagi per covid que cal procurar en la mesura possible evitar que el virus posi en perill els equips. I, compte, que ningú aparegui sense mascareta a les zones més restringides del Tour. És com si cridessin a un allò de ‘penitengiate’, com si aparegués Salvatore i muntés en bici i en ‘El nom de la rosa’.
El record d’altres temps
Hi continua havent un AC (abans del coronavirus) en la volta francesa. Les nòvies, dones, les parelles que siguin, ja no viatgen en la jornada de descans. Abans els hotels, un dia com aquest dilluns, s’omplien de criatures, de cotxets, de biberons. Ara només hi ha soledat i, per descomptat, res de sexe, zero rotund en intimitat. Només les videotrucades, és igual que sigui abans o després de la pitjor de les etapes, serveixen perquè el corredor tingui contacte visual amb casa seva i un dia de repòs es viu en pla col·lega amb tots els membres de l’equip: esmorzar, una sortida en bici perquè els músculs de les cames no s’adormin, un cafè o una cola pel camí, dinar relaxat, migdiada, FaceTime, massatge, sopar, infusió, unes rialles i a dormir, que dimarts comença el festival de veritat amb totes les costes pels Alps.
El punyeter coronavirus ha canviat, sempre a pitjor, la vida de les persones, i el ciclisme ha sigut colpejat de manera ferotge. Aquest any, després de dues edicions, només cal fer ús de la mascareta en el contacte amb els corredors. Però, compte, que no se t’acudeixi deixar-la oblidada, perquè els membres de seguretat sempre se t’acostaran i te n’oferiran una; per cert, amb els colors de la bandera francesa.
Els més joves corredors no hauran conegut les jornades de descans en pla festa major. Arribaven els amics dels directors amb carn fresca, vi de la terra. Es feien barbacoes i fins i tot hi va haver una ocasió en què algú, a Pau i en el Tour del 2010, va menjar un filet que no tocava.
Ara ja no hi ha festival a les habitacions, ni passejos amb les mans agafades, ni nadons a qui donar el biberó, ni mare per besar, ni pare per abraçar, ni germà o germana a qui explicar-li com de malament que s’ha passat en la primera setmana o com es va plantejar la victòria més inesperada. La covid ho ha canviat tot i fins i tot ha fet que una jornada de descans es visqui sense gràcia i, sobretot, sense sexe.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
