La ronda francesa

Vingegaard es queda sense equip en el Tour

  • Una etapa condemnada a l’esprint, amb victòria de Jesper Philipsen, es va convertir en un malson per al Jumbo.

  • De sobte, el mallot groc, que va caure, va perdre Primoz Roglic i Steven Kruisjwijk per al Pirineu, que eren escaladors clau abans de la jornada de descans d’aquest dilluns.

Vingegaard es queda sense equip en el Tour

LE TOUR

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

De sobte el cel va caure sobre el cap de Jonas Vingegaard per dir-li que un Tour no es guanya fins que s’arriba a París i sent una mica generosos fins dissabte en la contrarellotge final. Quan semblava que el Jumbo era un equip intocable, el ‘dream team’ de la Grande Boucle 2022, el millor grup d’artistes per protegir l’estrella, el mallot groc, que fins i tot va anar per terra, va perdre dues peces, que no només eren essencials, sinó imprescindibles perquè el defensessin al Pirineu, que comença dimarts.

Primoz Roglic, l’etern aspirant a la victòria del Tour, el Raymond Poulidor del segle XXI, el ciclista que guanya la Vuelta amb la sensació que gairebé ni es despentina, ja no va sortir aquest diumenge, després d’haver sigut l’artífex, gairebé el botxí de Tadej Pogacar, en la històrica etapa de dimecres passat, en què Vingegaard li va prendre el mallot groc a l’astre eslovè. Roglic va ser qui va executar Pogacar amb els seus atacs, sempre seguits per una escapada de Vingegaard, a les pujades del Galibier. Però estava tocat des que va patir una tremenda trompada en l’etapa de les llambordes, on ja es va acomiadar de qualsevol alegria en la classificació general. I fa un any li va passar una cosa semblant. Es va estampar en la tercera etapa, va aguantar el que va poder i abans de començar a pujar els Alps se’n va anar cap a Eslovènia a preparar la Vuelta. 

El Tour, entravessat

Hi ha corredors a qui el Tour se’ls entravessa, com l’aliment que es queda a l’estómac i es resisteix a baixar fins als intestins. I aquest és el cas de Roglic. Ve de cap de files del Jumbo, acaba convertit en gregari de luxe de Vingegaard i abandona just quan comença la sentència definitiva de la carrera. Terrible per al mallot groc i el Jumbo, en la jornada més negra per ells des que el joc del Tour va començar a Dinamarca.

Perquè hi havia un altre corredor essencial, un altre ciclista sempre malastruc amb les caigudes, que va tenir el Giro guanyat el 2016 fins que va caure baixant l’Agnello: Steven Kruisjwijk. Era l’escalador resistent, el que actuava en penúltim lloc, el que havia d’incrementar el ritme per cansar Pogacar i qui havia de deixar el volant del Tour a pocs quilòmetres del cim, just en l’instant que Sepp Kuss s’havia de convertir en l’àngel de la guarda del mallot groc. 

Notícies relacionades

I per molt bo que sigui, que ho és, el corredor nord-americà establert a Andorra, fer pujar ell solet Vingegaard pel Pirineu és una missió impossible, tot i que en comptes de Kuss es digués Tom Cruise. Aquest diumenge, les caigudes del Jumbo, en una etapa sense més història que el triomf a l’esprint del belga Jasper Philipsen, van ser un malson.

Tothom a terra 

Pràcticament només ells anaven per terra, com si les sorolloses cigales els empenyessin amb els seus càntics. Perquè a banda de Kruisjwijk, Wout van Aert i Tiesj Benoot, fins i tot també es va accidentar Vingegaard. Ningú se’n va salvar. «Jo també he perdut dos corredors (tots dos per covid, com el seu director). La setmana que ve serà molt interessant», va recalcar Pogacar. Aquest dilluns toca descansar a Carcassona, els seus voltants i fins i tot Narbona. Tot sigui pel Tour.