La ronda francesa femenina

Mavi García ja es llueix al Tour

  • La corredora mallorquina respon a la perfecció a les primeres pujades serioses de la carrera i ja ocupa la sisena plaça de la general.

Mavi García ja es llueix al Tour

LE TOUR

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

¡Ai! si fos una mica més explosiva. ¿Pla el Tour Femmes? Només en el perfil que apareix al llibre de ruta, perquè sobre la bici es veuen unes pujades que obliguen a esbufegar, però allà hi ha Mavi García, quan la carretera s’eleva, quan divisa una cota que en comptes de Mutigny s’hauria de denominar Julian Alaphilippe, pel seu genial atac en el Tour 2019 que va estar a punt de guanyar. Va entre les millors, entre les quatre més fantàstiques d’aquesta ronda francesa. I ¡ai! si fos més explosiva, hauria lluitat amb més opcions per guanyar la tercera etapa a Epernay, la pàtria del xampany, on tot el que es veu a l’horitzó, si s’aixeca la vista, són vinyes i més vinyes.

Mavi García, mallorquina de Marratxí, ja és la sisena de la general, i la prova no ha fet més que començar. En tres dies ja ha destacat més que els corredors espanyols homes que, desgraciadament, van firmar un Tour molt allunyat de l’èpica de Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, qui cansat, finalment, no estarà a la Vuelta tot i que sí al seu equip Juan Ayuso per donar un caràcter de revolta juvenil a la ronda espanyola amb Carlos Rodríguez i Juanpe López, els que truquen a la porta de la fama ciclista.

Corre Mavi García per lluitar pel Tour i ho fa olorant la sang de les rivals. A la sortida de Reims se la veu tan concentrada que ni encerta a l’hora de trobar la porta entre tanques que li permet entrar al podi on es presenten els equips. «¡Bonjour, bonjour!», va saludant Annemiek van Vleuten, la líder del Movistar, a priori la principal favorita a la victòria, però que, sense errar greument, fa saltar les alarmes quan perd gas a les pujades finals d’Epernay i fins i tot cedeix 20 segons en meta.

Quatre ciclistes espanyoles

No és gaire elevada la participació espanyola entre les dones que han acudit al Tour. Només n’hi ha quatre. Quan van córrer els homes només n’hi va haver nou. No són xifres per treure pit, però aquí es lluita pel Tour. Mavi García és una favorita ‘top’; bona escaladora, però encara sense muntanyes es mou atenta en un terreny que encara no és el seu.

Sandra Alonso, ciclista de Torrevieja que resideix com tants altres companys i companyes de professió a Andorra, està per destacar al pla i per demostrar que les bones sensacions que va oferir a la París-Roubaix eren una mostra de futur. «Miraré d’aprofitar les meves ocasions, però ja per si mateix és meravellós ser al Tour», comenta.

Ane Santesteban té experiència en mundials, en Jocs, però no ha arribat al Tour en el seu millor estat de forma. «Fa unes setmanes vaig tenir la covid i m’ha deixat massa cansada com perquè pugui recuperar cada dia com a mi m’agradaria».

La lluita per l’etapa

Notícies relacionades

Sheila Gutiérrez, de la Rioja com el bon vi, és estranyament l’única espanyola en el Movistar, però corre lligada de bici i de cames al servei de Van Vleuten. «Totes a l’equip sabem que al Tour només hem d’estar pendents d’ella. Res més».

I arriben els últims 15 quilòmetres on les millors ja estan davant. No falla Mavi García tot i que es queda sense l’opció de lluitar per la tercera etapa que guanya Cecile Ludwig. ¿D’on és la dona? De Dinamarca, res per afegir senyoria.