L’equip de Roglic agafa el timó de la Vuelta enmig de la bogeria holandesa

De fet, Utrecht, per la passió dels seus habitants i per l’entrega demostrada al llançar-se literalment al carrer i ocupar cada racó existent al llarg de 23 quilòmetres, es mereixia que l’equip que els representa, patrocinat per una cadena de supermercats que es va gastar una pasta en invitacions a les seves zones privades, agafés el timó de la Vuelta a les primeres de canvi. Van guanyar el Tour amb Jonas Vingegaard i volen repetir la gesta en la Vuelta amb Roglic, tot i que en aquest cas seria la quarta vegada consecutiva. Des que van sortir van marcar el millor temps, amb un domini aclaparador, i només l’Ineos de Richard Carapaz, Pàvel Sivakov i Carlos Rodríguez, i el Quick Step de Remco Evenepoel i Julian Alaphilippe es van acostar una mica al temps supersònic que va establir el conjunt neerlandès.

La recompensa

Tal va ser el domini i l’espectacle que van oferir davant els seus paisans que van voler recompensar un dels corredors holandesos de l’equip. I qui millor que Robert Gesink, 36 anys, amb una carrera que podria haver sigut més brillant si en algunes ocasions li hagués somrigut la sort, sobretot quan fa una dècada era un aspirant al triomf en la Vuelta i fins i tot disputava la general del Tour. Per això, el Jumbo el va designar perquè fos el primer mallot vermell de la carrera al travessar la meta, amb el millor temps de l’equip, per davant de Roglic. Tot lligat i controlat per part del corredor eslovè en terra amiga.

Gesink viu tot l’any al Tarter, a Andorra. Els seus fills van a l’escola local i és dels corredors que, al marge de viure al país pirinenc per qüestions fiscals, millor s’ha integrat als costums locals. Ara als Països Baixos té el suport de la seva dona i els seus dos fills, uns nens feliços al veure el pare vestit com a líder de la Vuelta.

Per això, el públic estava feliç. Per veure un dels seus vestit de vermell va valer tot l’esforç i tota la inversió per portar la Vuelta fins a terres holandeses. Molts van ser els antics corredors neerlandesos que van treure el nas a Utrecht, que no es van voler perdre la festa que encara continuarà fins diumenge, amb dues etapes més. Per haver, fins i tot hi va haver una tuna que va animar la zona d’arribada i parades de xurros i xocolata, tot i que més d’un va canviar la beguda calenta per la cervesa.

El pati de casa seva

Va ser increïble, com el temps que ja van perdre a les primeres de canvi equips com el Movistar, desè de l’etapa i ja a 43 segons de les estrelles del Jumbo. Queda tota la Vuelta, infinitat de muntanyes i trampes, però Roglic coneix la carrera com si fos el pati de casa seva. Aguanta la calor andalusa, tot el que li posin a sobre i en les altres tres victòries pràcticament va dominar la carrera des del principi.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

L’any passat, per exemple, va guanyar la contrarellotge inicial, llavors individual i a Burgos, i només va cedir el mallot vermell per qüestions tàctiques i sobretot per no desgastar més del compte els seus companys del Jumbo. Ara, en canvi, té rivals poderosos i seriosos, sobretot un Ineos consistent, sense oblidar el Quick Step i fins i tot l’Emirates. La Vuelta acaba de començar però Roglic ja ha demostrat que va de debò.