Més públic, caigudes i esprint en la Vuelta per Holanda

També ha patit una rebolcada Roger Adrià. Ell, a diferència de Valverde, està creixent en el ciclisme, tot i que ja compta amb un triomf professional. És barceloní, de 24 anys, i ha vingut a la Vuelta com a cap de files del Kern Pharma, potser l’equip amb el millor planter esportiu. No és bo caure en la primera etapa en línia, creixen els temors. Però els Països Baixos tenien aquest problema. El pas per les ciutats és complicat perquè el mobiliari urbà està fet per als carrils bicis, però per portar la bicicleta com a vehicle i no com a peça de treball per impulsar-se a un esprint a 60 per hora o anar com bojos tot el dia, tot i que vagin en grup, tot i que sembli que corren relaxats.

I a sobre milers de persones; una, dues, tres, quatre, cinc files d’espectadors, els nens davant, perquè qui es queda darrere només veu els caps dels espectadors. Als corredors la gentada els provoca emoció, són gairebé quatre hores de sentir un xiscle i un aplaudiment perenne, una columna humana, lluny de la soledat amb què es troben quan creuen les àrides terres manxegues o quan amb prou feines hi ha pobles entrellaçats per Extremadura. Allà, per més fe que hi hagi cap al ciclisme, és impossible que hi vagin els espectadores. Aquí, una ciutat connecta amb la següent i com que els espais lliures estan tan a prop dels urbanitzats la gent es llança al carrer, a veure la Vuelta, com van fer a Utrecht amb el Tour i el Giro.

«A prop de la meta hi ha hagut una hòstia grossa. No ha sigut un dia tranquil. Han caigut davant meu i no ho he pogut evitar. Ha sigut molt perillós però ja ho sabíem al venir aquí», explica Valverde a l’arribar a Utrecht. Ell estava decidit a veure l’esprint des de la distància, però si cauen davant seu per molts 42 anys, habilitat i experiència que es tinguin poc es pot fer. L’accident és inevitable.

El perill de l’esprint

L’esprint va ser una autèntica burrada i gairebé va ser un miracle que no hi hagués un accident massiu. Colzes per tot arreu i fins i tot corredors que es veien desplaçats pels que s’havien de jugar la victòria. Un dia perquè triomfés Sam Bennett, un irlandès que no s’arruga i no toca el fre com a bon velocista que és. Poques oportunitats tindrà en aquesta Vuelta i convé aprofitar-les.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Jumbo, mentrestant, va jugar a intercanviar el nom del líder de la general. Si en la contrarellotge l’honor li va correspondre a Robert Gesink, aquest dissabte, amb els vuit ciclistes de l’equip empatats a temps, l’honor va recaure en un altre holandès, Mike Teunissen, que ja va ser líder del Tour el 2019. Va ser un dia de nervis a l’‘oficina’ de la Vuelta.