El Tourmalet

El Tourmalet: ja no hi ha insectes en la Vuelta

  • Altres anys, en el Tour o en la ronda espanyola, era necessari buscar gasolineres per netejar el vidre de bitxos que impedien la visió. Ara, en canvi, han desaparegut.

El Tourmalet: ja no hi ha insectes en la Vuelta

LA VUELTA

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Sé que el Tourmalet, com el seu nom indica, sempre hauria d¡aplegar textos dedicats exclusivament al ciclisme i a les carreres per on sobreviu. Però permeteu-me aquest dimarts fer una excepció, perquè hi ha un fenomen, i de veritat és un fenomen, que em té molt preocupat, intrigat i fins i tot penso si no té alguna cosa a veure amb aquest maleït i condemnat canvi climàtic en què almenys les bicis tenen una cosa a dir, i sempre en positiu.

Aquest any ha sigut, per circumstàncies del recorregut del Tour i de la Vuelta, un en els quals més he conduït, de Barcelona a Copenhaguen, un Tour pel mig, uns dies extres amb el Tour Femmes per deixar el cotxe aparcat a París i recuperar-lo després per anar a Utrecht i des d’allà travessar de nou la França típica de juliol per dirigir-me fins a Vitòria, on aquest dimarts ha començat el periple de la volta espanyola al seu lloc d’origen.

L’esponja i a netejar el vidre del cotxe

Doncs bé, centrem-nos. Altres anys, amb menor quilometratge i amb les temperatures també en el seu màxim exponent, no feia altra cosa que buscar gasolineres, i no per omplir el dipòsit que ara afortunadament els nivells de consum estan molt controlats. La recerca d’una gasolinera només tenia un objectiu: agafar l’esponja, remullar el vidre davanter i, amb l’escombreta, treure totes les restes d’insectes enganxats que impedien una bona visió. Hi havia trams d’autopista que anant a 130 per hora, la velocitat permesa a França, el cotxe es convertia en alguna cosa semblant a un exterminador de bitxos. Senties com impactaven amb el vehicle. El capó del cotxe, els llums davanters, la matrícula... tot, absolutament tot, estava ple de restes d’insectes. Moltes vegades havies de moure l’eixugaparabrises davanter amb aigua a doll per netejar al moment les restes de sang d’algun escarabat enorme que havia tingut la desgràcia d’impactar amb el vidre.

Han desaparegut

Notícies relacionades

En canvi, aquest any, amb uns quants de milers de quilòmetres recorreguts en països com França, Bèlgica, els Països Baixos, Suïssa, Alemanya i Dinamarca, res de res. Els insectes han desaparegut de la faç de la terra europea. Ja no és necessari comprar líquid eixugaparabrises, ni tacar-se les mans amb l’esponja o l’escombreta. No hi ha insectes enganxats al vidre i el capó de l’Škoda està tan net que ni tan sols és necessari passar-lo pel tren de rentat. ¿Què passa? ¿Què és el que està passant? Jo no en tinc ni idea. Puc qüestionar i debatre sobre el que va passar en el Tour o donar el meu pronòstic sobre qui pot guanyar (o no) la Vuelta, però només soc un testimoni que té una constància demostrada: no hi ha insectes morts, han desaparegut, i això es tradueix en una preocupació perquè no és normal.

Va fer molta calor en el Tour, una cursa que l’última setmana va patir les conseqüències de l’onada d’altes temperatures que va assolar bona part d’Europa. Aquests primers dies de Vuelta, en un ambient neerlandès tan bonic com delirant, no ha fet la calor que s’espera a Còrdova o Jaén amb la cursa més decidida, però els bitxos s’han esfumat igual que va passar en el Tour i no sé si alguna cosa no estem fent bé.