Els hereus
La contracrònica de la Vuelta: el quart al cim... Ayuso
Els nois ja són aquí i per disputar la general. El jove corredor d’UEA és el cinquè de la general i Carlos Rodríguez ja ocupa la vuitena plaça.
La boira al Pico Jano era espessa. No s’hi veia gota. Gairebé costava divisar els límits de la carretera. Juan Ayuso només se sentia a si mateix, ni sabia on eren els dos corredors que el precedien (Remco Evenepoel i Enric Mas) ni el temps que treia als qui anaven per darrere seu, amb Primoz Roglic al capdavant del grup de perseguidors.
Era com córrer a cegues, però amb els ulls tan oberts, amb les finestres deixant entrar un aire fresc al ciclisme espanyol, amb la felicitat com a companyia, que de sobte Ayuso s’ha presentat als 19 anys, només 19 anys, com el noi que ha vingut per quedar-se i per demostrar que el relleu existeix i que ve a menjar-se el món. Quart de l’etapa i cinquè de la general amb Carlos Rodríguez una miqueta, només una mica darrere seu, per situar-se a la vuitena plaça de la general d’una Vuelta en què debuta la parella, un alacantí i un granadí.
Notícies relacionades🤯¿¿Y quién viene por ahí?? #VueltaRTVE25A #LaVuelta22
— Teledeporte (@teledeporte) 25 de agosto de 2022
💥Cuando todos esperaban a Roglic por detrás de Evenepoel y Mas aparece un Juan Ayuso desencadenado
🔝Recordemos: tiene 19 AÑOS y es su primera gran vuelta
📺Ven a vivir el desenlace: https://t.co/5H52h8TtQ9 pic.twitter.com/lKdJ0uJmKc
Ayuso ho va passar bastant malament amb el canvi de país. No es va sentir a gust en les dues etapes disputades al País Basc, sobre tot el primer dia per terres alabeses. Allà es va haver d’acollir al sofriment, a la concentració i a no deixar-se anar perquè l’esperava el Pico Jano, amb la seva boira, amb l’estiu desaparegut en combat i amb la seva bici al capdavant per dir-se a si mateix que com aquell qui res havia de ser-hi per saltar al grup de Roglic i per llançar-se a la captura d’Evenepoel i Mas, que no s’hi veia per culpa de l’espessa boira que regnava a Cantàbria. «No veia res, però pujava amb bones sensacions. Sabia que estava en terreny de ningú, però vaig decidir ascendir al meu ritme. Ara només espero seguir així, però estic aprenent, tot i que sé que aprendre i treure un bon resultat van agafats del bracet», va confessar Ayuso a la meta, envoltat de periodistes per constatar que comença a ser el desitjat d’aquesta carrera. Si els belgues tenen Evenepoel, la premsa local somia en Ayuso, bo a la muntanya i que a més acostuma a mantenir un bon comportament quan arriba una contrarellotge com la que l’espera dimarts a Alacant.
Un equip molt perillós
Tanmateix, abans s’haurà d’enfrontar a l’examen d’Astúries, més duresa acumulada en dos dies seguits que poden tornar a canviar el rumb de la carrera. Però de moment ja ningú pot prendre totes aquestes emocions a un Ayuso que s’ha penjat els galons de l’Emirates amb el seu cap de files, João Almeida, de moment per darrere seu a la general. «Es tracta de ser regular. Però jo no sé si aquí a la Vuelta arribarà el dia x en què explotaré». L’Emirates compta ara amb dues cartes i amb la principal ajuda de Marc Soler. Són un equip molt perillós.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.