El Tourmalet: aquí està la parella del segle

Però d’allà a córrer la Vuelta hi havia un món. I venen aquests dos nois i s’instal·len de sobte en el ‘top ten’ de la carrera per fer disfrutar l’espectador, no només pensant en aquesta carrera que acaba en dues setmanes, sinó en moltíssims anys del millor ciclisme per eliminar tota sospita que qualsevol temps passat va ser millor, almenys el de l’última dècada, i salvant sempre la irrepetible etapa de Miguel Induráin. Quant a parelles, Induráin es va estrenar en la Vuelta i en el Tour amb 20 anys, però Pedro Delgado ja en tenia 25.

Un nou ciclisme

El ciclisme actual no té res a veure amb el que es practicava fa 10 anys, sense anar més lluny. Fa una dècada hauria sigut impensable no només que Rodríguez (21 anys) i Ayuso (19) debutessin alhora en la Vuelta, sinó que Tadej Pogacar, amb 23, ja atresorés dos Tours en el palmarès o que Remco Evenepoel, amb 22, fos ara el líder de la Vuelta.

Les excepcions són mínimes i, en el cas espanyol, quant a guanyadors de grans Vueltas, només es contemplen els casos d’Induráin i Contador en els últims 40 anys.

Abans l’experiència s’adquiria a base d’acumular hores de bici i quilòmetres a les cames. Ara s’entrena molt menys i tot està més mesurat i estudiat en relació amb el cos del corredor. Llavors, ¿per què esperar a donar una oportunitat a aquests nois quan haurien complert els 25 anys de Jonas Vingegaard? Que s’apuntin a la Vuelta i que disfrutin, fins al punt que, si arriba el dia X, com ha dit Ayuso aquesta setmana, no passarà res. Això que hi hauran guanyat.

Valverde i Contador

Perquè, a més, hi va haver un temps en què sempre hi havia un ciclista jove espanyol trucant a la porta de la fama. Ho van fer, sense haver de retrocedir gaire, Alejandro Valverde i Alberto Contador. ¿Però dos? Dos debutant i brillant en la Vuelta és un somni fet realitat.

Contador, per exemple, va començar a despuntar amb 20 anys acabats de fer. Però fins als 22 no va disputar la seva primera carrera de tres setmanes, el Tour. Valverde va ser als 22 anys quan va debutar en la Vuelta i l’any següent ja va acabar en tercera posició. Hi van arribar esglaonadament. No hi va haver l’ocasió de reunir la parella en una carrera de tres setmanes perquè poguessin ascendir al costat o molt a prop del Primoz Roglic de torn.

L’Ineos, equip de Rodríguez, va tenir molt clar des del principi de la temporada que el jove corredor d’Almuñécar debutaria en la Vuelta. Fins i tot hi va haver un moment de la temporada que es va plantejar portar-lo al Tour, sobretot després de la baixa per accident d’Egan Bernal. La posada al punt i les bones sensacions que anava acumulant Geraint Thomas, al final tercer a París, van tombar el projecte, tot i que pel camí Rodríguez va guanyar una etapa en la Itzulia i es va proclamar campió d’Espanya.

Els plans de futur

Notícies relacionades

El Tourmalet: ja estem de Vuelta

El Tourmalet: el ‘nen’ belga que segueixen 50 periodistes

L’UAE, el conjunt d’Ayuso, va voler que el seu primer any de professional transcorregués de forma més tranquil·la, a la vella usança, però ja al juny, en el campionat d’Espanya celebrat a Mallorca, Joxean Fernández ‘Matxín’, director de l’equip, es va reunir amb el ciclista i es va plantejar la possibilitat que corregués en la Vuelta, sobretot si al final Pogacar, esgotat pel Tour, eliminava la ronda espanyola del seu calendari, com va acabar fent.

I ara aquí els tenim, brillant en la Vuelta i mirant alegrement al futur, amb l’horitzó d’un Tour on possiblement ja acudiràRodríguez l’any que ve, una carrera que segurament haurà d’esperar una mica més per veure en acció Ayuso a causa de la necessitat que té l’UAE de formar a un equip més veterà al voltant de Pogacar en el seu intent per tornar a arribar l’any que ve vestit de groc a París, com va fer el 2020 i el 2021.