El Tourmalet: Marc Soler, de gran vull ser com tu

Aquesta està sent la Vuelta dels nens, que han tornat a la carretera amb els seus pares. I així ho faran fins que la setmana que ve, ja en l’última de competició, comencin a obrir a poc a poc totes les escoles per les diferents comunitats. Mentrestant, el pas de la carrera suposa un al·licient per a ells, un dia de festa major, més enllà dels coets que fa una setmana il·luminaven la nit bilbaïna en la seva gran setmana de festejos i fanfàrries.

‘L’Imbatut’

La contrarellotge suposa el millor escenari perquè es puguin identificar els corredors. Al passar un a un, amb un minut de diferència aproximadament sempre que no es produeixin doblatges, malgrat el casc aerodinàmic que es posen del pitjor al millor de la carrera, permet saber el ciclista que està corrent en cada instant. «Mira el Soler, mira l’Alaphilippe, mira el Valverde». I aquest últim, tot i que Ben O’Connor l’hagi superat en la crono, sempre és el més aplaudit, per grans i petits, perquè els pares els expliquen als seus fills o els avis als seus nets, que ha sigut i encara és el corredor murcià que s’acomiada en la carrera. Perquè aquests nens que van alegrement a la Vuelta encara no havien nascut quan Valverde va guanyar aquesta cursa el 2009. I ni de bon tros quan va debutar com a professional o quan amb 17 i 18 anys l’anomenaven ‘L’Imbatut’ perquè ningú gosava treure-li una victòria a tot Espanya.

Notícies relacionades

El Tourmalet: «Sisplau, senyor, ¿per on passa la Vuelta?»

El Tourmalet: aquí està la parella del segle

El millor ha sigut situar-se al carrer on els corredors esperen els seus massatgistes per treure’s el casc o prendre una Fanta. Aquest és un altre dels grans misteris d’aquesta Vuelta. ¿Per què tots els corredors beuen una Fanta de taronja quan creuen l’arribada? ¿Potser la beguda refrescant, la llauna que obren allà mateix als ulls de tots, o sigui que no hi ha truc amagat, contempla els secrets de la poció màgica d’Astèrix i Obèlix? Per als ciclistes és com el vi negre que acompanya un bon sopar o el gintònic que alguns prenen per relaxar-se després d’un dur dia de feina.

La firma als mallots

Els nens que s’han situat al carrer adjacent que serveix com a evacuació dels corredors vesteixen mallots ciclistes, sobretot del Movistar, perquè malgrat que els resultats no els acompanyen com desitjarien aquesta temporada, continuen sent l’equip del poble... i el dels nanos. Als ciclistes no els importa firmar-los la samarreta, tot i que sigui la d’un conjunt rival. I als nens demanar l’autògraf al corredor que cacen al vol, tot i que no sàpiguen en aquell moment de qui es tracta amb total seguretat. Perquè, a més, pot resultar que el ciclista que apareix a Alacant envoltat de nens sigui la primera ocasió en què es troba en aquestes circumstàncies i se sent feliç de poder firmar un autògraf, fins al punt de pensar que ha valgut la pena tot l’esforç fet en la contrarellotge de la Vuelta.