El poder d’Evenepoel a la Vuelta no arruga ni Carlos Rodríguez ni Ayuso

A Julian Alaphilippe li va marxar la bici dimecres en una corba i va acabar a l’hospital, tot i que per fortuna no es va trencar cap os. Carretera relliscosa i a Remco Evenepoel li patina la roda de davant, en una altra corba, i, com el campió del món i company d’equip, acaba colpejat per l’asfalt. Es crema la cuixa dreta i es fa un cop a la mà. S’ho pren amb calma per arribar a un gran grup que respecta la jerarquia del mallot vermell. No hauria estat ben vist un atac després d’una caiguda.

Els ciclistes veterans hi ha una cosa que no entenen dels novells com Evenepoel, ¿per què corren sense guants quan tota la vida s’han portat i, entre altres coses, protegeixen la mà d’una cremada en la caiguda? No els agrada gens portar la mans despullades i que després, si caus, et facis mal a l’articulació. «Demà me’ls posaré», promet Evenepoel escarmentat.

Evenepoel no perdrà mai la Vuelta en un port com Peñas Blancas, llarg però que tampoc és gran cosa, per molt que el Movistar, imitant el vell Movistar, movent peces anomenades Carlos Verona, José Joaquín Rojas i Nélson Oliveira, busqui el desgast a les ordres d’Enric Mas.

⏪🚴‍♂️ Caída | Crash

😓 El líder @EvenepoelRemco - @qst_alphavinyl se ha ido al suelo en una curva. Ha podido reincorporarse sin aparentes problemas.

❤️ The GC leader Remco Evenepoel goes down on a corner but soon returns to the bunch without any obvious issues.#LaVuelta22 pic.twitter.com/RrEcyOHLsg

— La Vuelta (@lavuelta) 1 de septiembre de 2022

Per això, potser, aquest dijous, Primoz Roglic ni es va moure quan hi va haver intents per provar Evenepoel, el dia que una escapada va agafar més de 10 minuts perquè Richard Carapaz, entre altres coses campió olímpic, guanyés en solitari, amb Marc Soler, el ciclista més combatiu, en tercera posició.

I el dia que Carlos Rodríguez es va sentir el ciclista de casa, en una etapa que va sortir de Salobreña a tot just 15 quilòmetres de la seva natal i granadina Almuñécar. El ciclista que, tot i que perdi 11 segons en l’esprint de l’arribada a Peñas Blancas, no s’arruga perquè l’Ineos, amb la força de Tao Geoghegan Hart, tot un vencedor del Giro, li prepara el demarratge. ¡Atac de Carlos Rodríguez! I els espectadors privilegiats que són a la carretera en aquell instant de veritable màgia se senten feliços amb la fúria del xaval. ¿Què el captura Evenepoel? ¡Faltaria més! Perquè el port no és el Tourmalet, ni de bon tros. Sense pors s’encoratja com a corredor i es forma un ciclista perquè es converteixi en tota una estrella. 

Rodríguez va en aquest camí com Juan Ayuso ja amb el coll millor, que s’agafa al grup de favorits, per descomptat amb ell dins, com si fos un clau cremant. Pateix, perquè per aspirar a campió cal patir, però no es deixa ni un segon.

L’horitzó de Sierra Nevada

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

No era el lloc per aïllar Evenepoel, una mica més despullat, al marge de les seves mans, sense la protecció d’Alaphilippe, perquè se’n podia ensortir solet i fins a col·locar-se al capdavant del grup dels primers de la general perquè allà controlava, marcava el seu ritme i evitava atacs molestos. Té 22 anys però corre com un veterà.

El port per intentar-li fer mal és diumenge, a Sierra Nevada, molts més quilòmetres de pujada, el cim a 2.500 metres d’altitud, i una etapa que no és només ‘monoport’ com aquest dijous. Allà sol, allà amb Roglic en pla ofensiva o Mas sense pors i sense pensar en els punts, allà es pot jugar la victòria a la Vuelta.  

Etapa 12 + CG #LaVuelta22 (12/21) pic.twitter.com/dxX3uoPLe5

— Javier Gilabert C. (@tourdegila) 1 de septiembre de 2022