La ronda espanyola
Enric Mas passa a l’atac al temple de Sierra Nevada
La jove promesa neerlandesa, Thymen Arensman, guanya al cim granadí on Remco Evenepoel, tot i que perd temps, salva el tipus després de la crisi de Jaén.
La metamorfosi d’Enric Mas és brutal. És el ciclista que no només ha perdut la por dels descensos com al Pirineu, sí, en el Tour; és el corredor que somriu, que denota alegria en la Vuelta i que ataca, ni més ni menys que al temple de Sierra Nevada, en l’etapa més complicada dibuixada al mapa de la ronda espanyola, on s’escapa, on posa asfalt pel mig entre Remco Evenepoel, que salva el tipus, i Primoz Roglic, que passa a l’acció massa a prop de la meta el dia que el Jumbo s’embolica i crea desconcert amb la seva tàctica.
A Mas sempre se’l censura pel seu caràcter conservador, que si no ataca, que si va a roda, que si li falta sang calenta. Ell va a la seva, a continuar demostrant que és el millor corredor espanyol per a tres setmanes, tot i que els joves pressionin per darrere. I certament, atacar, el que es diu atacar, sigui aquí a la Vuelta o el juliol al Tour, no és tasca fàcil quan es pugen muntanyes al costat de Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, a França, i d’Evenepoel i Roglic, a Espanya. S’ha d’estar molt segur del que es fa perquè si no escapar-se per sortir a la tele només pot servir per cavar la tomba en la carrera i acomiadar-se de qualsevol objectiu plantejat.
Potser, perquè els equips guarden els seus propis secrets, tot i que alguns gairebé s’exhibeixin com si fossin un llibre obert, hi ha tingut molt a veure, a part del psicòleg que l’ha tractat a Andorra, on viu, i l’especialista en descensos que l’ha assessorat en els entrenaments, Alejandro Valverde, que ha sigut clau, amb la seva experiència, saber no només que el té al seu costat fins que s’escalfa l’etapa, sinó que dorm a la mateixa habitació, i que per tant l’anima, li fa bromes, i d’això el veterà ciclista murcià en sap molt, i fins i tot el fa desconnectar quan és millor pensar en altres coses a l’hotel.
Un altre ciclista
I per aquesta circumstància Mas és un altre ciclista, més consistent, més fort, més segur i sobretot que no renuncia a res en aquesta Vuelta, tot i que guanyar-la, que no és impossible, sí que sembla un repte molt difícil d’assumir entre Evenepoel, que aquest diumenge va tornar a cedir temps, tot i que amb millor cara que a la serra de Jaén, i Roglic, potser més conservador després que el seu equip capgirés la carrera massa aviat, sense gaire sentit i deixant-lo sol davant el perill molt lluny de la meta i en els instants que Evenepoel mostrava més fermesa.
Mas, en canvi, va voler aprofitar el moment. I l’instant va arribar quan Superman López, companys d’ofensiva que no és el mateix que amics, se’n va anar a intentar guanyar una etapa impossible, amb Thymen Arensman, prometedor ciclista neerlandès de 22 anys, molt lluny, per evitar la seva victòria a Sierra Nevada.
Mas i Superman (ara sisè) van accelerar i van col·laborar perquè tots dos sortien afavorits i perquè el mallorquí, segon de l’etapa, ha retallat un minut al líder en dues etapes de muntanya. Mentrestant, Roglic, que es va escapar a falta de dos quilòmetres, es va despenjar Evenepoel. I queda una setmana de competició. Aquest dilluns, descans.
