El Tourmalet: guanyar dues grans voltes a l’any ja resulta impossible

Des de fa anys ningú ha aconseguit el doblet Giro-Tour i només Chris Froome, que ara corre per divertir-se, situat en la prova espanyola a més de tres hores de Remco Evenepoel, va aconseguir la victòria en el Tour i en la Vuelta el 2017.

Marco Pantani, 1998

No obstant, el que està passant aquest any és més inhabitual i demostra que actualment resulta gairebé impossible aspirar a guanyar en un mateix any dues carreres de tres setmanes. Marco Pantani, amb tota la llegenda, en positiu i negatiu que el va envoltar, va ser l’últim corredor que va aconseguir guanyar el 1998 a Itàlia i França, en un any marcat precisament pels escàndols en una volta francesa que ha passat a la història com el Tour del dopatge.

Aquesta temporada el Giro ha resultat ser la cursa més avorrida de totes tres, sense gairebé atacs i amb un trio de corredors (Hindley, Richard Carapaz i Mikel Landa) tan igualats i marcant-se constantment fins al punt que la victòria es va resoldre en un atac a tres quilòmetres del cim de la Marmolada en la penúltima etapa de la prova. A més, fa anys que la ronda italiana és la carrera de totes tres amb pitjor participació, ja que cap dels aspirants al Tour se la vol jugar a Itàlia si amb això perilla la lluita pel jersei groc.

Tadej Pogacar va anunciar a so de bombo i platerets l’hivern passat que aquest any afrontaria el repte de disputar Tour i Vuelta, precisament amb la intenció d’aconseguir el doblet. Dos dies després de pujar al segon esglaó del podi dels Camps Elisis de París va comunicar la seva renúncia a córrer a Espanya ja que se sentia esgotat.

Noves tendències

Notícies relacionades

El Tourmalet: el ciclisme que no van veure Carlos Rodríguez i Ayuso

El Tourmalet: Jaén, província de Flandes

Passa que amb les noves tendències del ciclisme hi ha corredors que se centren exclusivament a preparar una única carrera gran a l’any, tot i que participin amb èxit i entrenaments en proves d’un dia o d’una setmana. El seu pla de preparació és absolutament inassumible pels corredors que han de repartir forces a l’hora de córrer dues curses de tres setmanes i generalment arriben esgotats a la segona prova. Es va veure l’any passat amb Egan Bernal, que no es va recuperar en la Vuelta de l’esforç que li va provocar guanyar el Giro, tot i que passessin dos mesos entre les dues carreres. I s’ha repetit aquest any, a part de Hindley, amb Richard Carapaz, segon a Itàlia, que només ha pogut dedicar-se a guanyar dues etapes, que ja és molt, en la Vuelta, i de Mikel Landa, desaparegut en el combat per la ronda espanyola.

Jonas Vingegaard ni es va plantejar acudir a la Vuelta, i el seu company Primoz Roglic, que no renuncia a la victòria, està corrent a Espanya perquè, igual com en les seves tres victòries anteriors, ha fallat en el seu intent per guanyar el Giro (2019) o el Tour (2020 i els abandonaments del 2021 i el 2022). Enric Mas ha arribat després d’una volta francesa per oblidar i les dues noves joies del ciclisme espanyol (Juan Ayuso i Carlos Rodríguez) han debutat en una cursa de tres setmanes. Les tendències canvien i és difícil derrotar un corredor com Evenepoel, centrat en la Vuelta, i que ha arribat a dormir en la seva preparació en cambres hipòxiques per simular l’altitud. I així no hi ha res a fer.