El Tourmalet: l’estupidesa més gran des que es va inventar el ciclisme

Fins aquest any sumar punts, i aquí ve el disbarat, era un tema secundari més enllà de la il·lusió per finalitzar el curs ciclista en primera posició i perquè el consell d’administració de la firma que posava els diners a l’equip triomfador pogués presumir que havien apostat pel millor equip ciclista del món.

Alineacions de riure

En aquesta Vuelta s’han vist equips que han presentat una alineació de riure, com el Lotto, que ha preferit portar els seus cavallers d’honor a altres curses, absolutament desconegudes, perquè en el fons els atorgava més punts que els que podien aconseguir amb alguna victòria d’etapa en la volta espanyola.

De la Vuelta se n’han retirat molts corredors, alguns d’ells talentosos caçadors d’etapa, sota l’excusa que estaven infectats per la covid. Mai se sabrà, sense una PCR per confirmar el contagi, si s’ha aprofitat la picaresca perquè després aquest ciclista s’apuntés a alguna carrera, pràcticament de solters contra casats, però que donava més punts, per exemple, que els que va aconseguir Remco Evenepoel, líder de la ronda espanyola, a l’imposar-se en la contrarellotge d’Alacant.

El Movistar, amenaçat

I fins i tot es podria donar la situació que un equip com el Movistar, seriosament amenaçat pel descens, guanyés la Vuelta o col·loqués el seu líder, Enric Mas, al podi de Madrid, però que després els punts aconseguits no servissin per a res quan queden encara mig centenar de carreres, moltes d’absolutament anònimes, que en conjunt bonifiquen més que la Vuelta, i fins i tot més que el Tour.

L’exemple es va veure diumenge passat a la Maryland Cycling Classic, tan clàssica com que era la primera ocasió que es disputava. Els organitzadors van haver de fregar-se diverses vegades els ulls quan van veure la inscripció de corredors i fins i tot els equips que havien sol·licitat córrer la cursa, amb la consegüent despesa de desplaçar-se fins als Estats Units i portar, per descomptat, els seus corredors en classe privilegiada de l’avió perquè poguessin estirar les cames i no arribar esgotats a la prova. Sep Vanmarcke va donar el triomf a l’Israel. Però va ser una cosa més que una victòria, ja que l’equip de l’ara voluntariós Chris Froome, que semblava condemnat a la foguera i sense remei, va prendre vida i l’esperança de salvació gràcies a l’èxit assolit als Estats Units.

Un tret al peu de l’UCI

Però el pitjor, el pitjor del pitjor, és que la mateixa Unió Ciclista Internacional (UCI), creadora de l’invent, s’ha disparat al peu, perquè la nineta dels seus ulls, o el nen de qui podien presumir per guapo i grassonet davant els seus amics; és a dir, el Mundial, que també dona punts i molts, sí que es podria convertir en una carrera de solters contra casats. ¿Per què? Doncs perquè la principal gràcia de la prova és que es corre per seleccions, on els ciclistes s’obliden de l’equip que els paga i treballen per al líder, tot i que la resta de l’any, al marge de nacionalitats, sigui un rival... fins ara.

Notícies relacionades

El Tourmalet: Jaén, província de Flandes

El Tourmalet: Extremadura, la terra oblidada

Perquè ara els equips han dit que ni parlar-ne, que com han de treballar els seus corredors convocats per un rival que gràcies al seu esforç igual aconsegueix prou punts per salvar els seus i condemnar l’equip dels que han sigut els gregaris en el campionat del món. Alguns seleccionadors, com l’espanyol, amb una revolta de negatives, no tenen ni ciclistes per disputar la prova. I no és l’únic.

L’error d’inici de temporada

La situació no amaga que alguns conjunts, com el Movistar, han plantejat malament la temporada, al fer allò de tota la vida, portar els millors a les curses més famoses, quan d’altres apostaven per proves gairebé de barri que donaven molts més punts. El sistema es va crear possiblement amb bona fe perquè el pobre tingués tantes oportunitats com el ric. Per això, ara, es troben amb l’aigua fins al coll. Però és totalment injust que una carrera d’un dia del mes de febrer, quan encara molts ciclistes gairebé ni s’han afaitat les cames, atorgui més punts que els que va sumar Jonas Vingegaard al guanyar al coll de Granon, en el Tour; sens dubte, la millor etapa del 2022.