Així serà el Tour 2023 que es presenta dijous a París

El Tour es presenta dijous a París, però com sol ser tradicional, ja fa dies, fins i tot setmanes, que la premsa regional francesa avança els detalls d’un recorregut que ja comença a ser-ho tot menys secret. Segurament es dirà que estarem davant d’un dels Tours més durs de la història, tot i que això sempre dependrà de si els corredors imiten Ocaña, de si Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar reediten el seu duel a l’estil del que van viure Ocaña, fins que va caure a Menté (no es va fer res greu però va abandonar), amb Eddy Merckx el 1971, o si s’ho prenen amb calma per superar les muntanyes, totes les serralades franceses (Pirineu, Massís Central, Jura, Alps i Vosges) amb substància.

No serà l’etapa dedicada a Ocaña, ni de bon tros, la més dura del pròxim Tour, ni l’únic geni del ciclisme que l’organització homenatjarà, perquè el 9 de juliol sortirà d’un petit poble anomenat Saint-Léonard-de-Noblat per arribar al Puy-de-Dôme, una localitat que si s’ha fet famosa és perquè allà va viure i va morir Raymond Poulidor, el mateix que va recompensar els aficionats francesos el 1964 amb una pujada de llegenda al volcà del Massís Central per tornar a acabar segon a París i per no vestir-se de groc en la vida... fins que el seu net Mathieu van der Poel ho va fer a la seva memòria el 2021.

Des de Bilbao

Tots hauran d’esperar fins a París, el diumenge 23 de juliol quan s’acabarà l’estiu, perdó el Tour, per reviure el tercer homenatge de la carrera quan els corredors travessin el carrer de Laurent Fignon, a Saint-Quentin a Evelines, a uns 30 quilòmetres dels Camps Elisis, en homenatge al ciclista parisenc, dues vegades guanyador de la cursa, comentarista de televisió, triomfador en les seves batalles esportives però derrotat pel càncer el 2010.

I tots, tots també, se sorprendran quan dijous descobreixin un mapa de França amb més buits de l’esperat, amb un Tour que sortirà del País Basc, de Bilbao concretament l’1 de juliol, però que es concentrarà pràcticament les dues últimes setmanes a la zona est del país per estar, ni més ni menys, que set dies als Alps, cosa que alegrarà els corredors, que gairebé no hauran de canviar d’hotel amb la promesa de tenir terreny per recrear-se amb el millor art d’aquest esport, l’escalada a la muntanya.

Així que repassant els diaris francesos –som-hi– al juliol podrem trobar –se cita a ‘La Dépêche’– una arribada a Cauterets, on va guanyar Indurain el 1989, després de pujar el Tourmalet, un ascens al Grand Colombier (velowire.com) a les muntanyes de Jura i un festival alpí –avançat per ‘Le Dauphiné Libéré’– que inclou arribades a Morzine (després de la Joux Plaine), a Saint-Gervais Mont-Blanc, a Combloux, en pla contrarellotge i amb pujada inclosa a la cota de Domancy on Bernard Hinault va posar el Mundial 1980 cap per avall, i a Courchevel.

L’etapa de Van Vleuten

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Però no és tot, perquè ‘L’Est Républicain’ recorda aquests dies que la penúltima etapa es recrearà amb els Vosges i finalitzarà a Le Markstein, on el juliol passat Annemiek van Vleuten, la líder neerlandesa del Movistar, va rebentar el Tour femení.

Queden encara alguns punts per concretar, com per exemple descobrir a prop de Pau per on passarà presumiblement una contrarellotge per equips. Però alguna emoció ha de tenir la presentació del Tour, al marge que s’exposin els bonics costums gastronòmics de Biscaia i Guipúscoa (la segona etapa acaba a Sant Sebastià) davant els ulls de milers de francesos.