El Tour femení es decidirà al cim del Tourmalet per primera vegada

El ciclisme femení complirà l’any que ve un fet tan inèdit com llegendari per demostrar que no hi ha fronteres, com en tantes altres coses, a l’hora de pedalar. La més mítiques de les muntanyes que poden solcar-se sobre una bici, ni més ni menys que el Tourmalet, serà el cim on es decidirà el Tour femení. El gran ‘monument’ del Pirineu serà franquejat per dones; la primera vegada que una etapa femenina acabarà al seu cim.

🤩The official route of the #TDFF2023 avec @GoZwift!

🤩 Voici le parcours officiel du #TDFF2023 avec Zwift !#WatchTheFemmes pic.twitter.com/A7PJNR1UUI

— Le Tour de France Femmes avec Zwift (@LeTourFemmes) 27 de octubre de 2022

De nou, com va succeir el mes de juliol passat, les dones agafaran el relleu dels homes per ampliar la gran cita mundial del ciclisme a quatre setmanes, mateixos uniformes, idèntiques bicis i el desplegament de metes i sortides que anirà de París al sud de França i al Pirineu perquè allà es decideixi qui succeeix a Annemiek van Vleuten, si no és ella mateixa, que seria el normal, com a guanyadora del segon Tour Femmes.

Aquest any es va suscitar el debat. ¿Era la primera vegada que es corria un Tour femení? No. Però sí la primera vegada que l’organitzava ASO (propietària de la ronda francesa) i la primera ocasió en la qual es donava altaveu i sobretot televisió en directe amb el mateix desplegament que van tenir Jonas Vingegaard i companyia.

Els records de Dori Ruano

Amb el Tourmalet succeeix igual. «Jo el vaig pujar tres vegades quan la carrera es denominava la Grande Boucle (i no el Tour de França)», reivindica Dori Ruano, una de les millors ciclistes espanyoles de tots els temps. I dues vegades va acabar a La Mongie, on es troba l’estació d’esquí que permet lliscar sobre la neu pels pendents del Tourmalet. Eren els temps que Joane Somarriba guanyava la carrera, que mai va comptar amb el suport del Tour fins al punt que no se’ls va permetre utilitzar el nom de la carrera.

Per això, quan el dissabte 29 de juliol, les dones solquin el Tourmalet, pel vessant de Sainte Marie de Campan i busquin el cim, per la mateixa pujada que ho hauran fet els homes durant la sisena etapa, serà la primera ocasió en què escalin podent lluir el jersei groc i el nom del Tour per poder acabar al cim –això sí que no havia passat mai– i començar a decidir la prova femenina. «Instal·larem l’arribada uns metres per sota del cim per qüestions d’infraestructura abans de la corba final», va indicar Christian Prudhomme, director del Tour, en la presentació de París. Serà una simple anècdota perquè no traurà ni èpica ni esforç: la meta estarà instal·lada a 2.110 metres d’altitud, gairebé res.

The #TDFF2023 route is out! Thoughts? pic.twitter.com/EIuYJkOS9M

— Trek-Segafredo (@TrekSegafredo) 27 de octubre de 2022

Tanmateix, l’etapa reina del Tour Femmes anirà molt més enllà de la batalla pel Tourmalet, perquè abans pujaran l’Aspin, dues de les quatre muntanyes que ja es van ascendir el 1910 i que formen part del denominat ‘cercle de la mort’ amb el Peyresourde i l’Aubisque, absents, també l’any que ve en la ronda francesa masculina.

El final de la prova

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Set etapes tindran les ciclistes (set corredores per equip en comptes de sis com al juliol) que, al contrari d’aquest any, no partiran de París, per qüestions operatives, sinó des de Clermont-Ferrand, per anar baixant per un terreny trencat, sense grans cims però poc pla, fins al Pirineu.

El festival femení acabarà diumenge 30 de juliol a Pau per decidir la prova si no ha quedat sentenciada al Tourmalet. I ho farà amb una contrarellotge al voltant de Pau. Curiosament tindrà 22 quilòmetres, els mateixos que l’etapa masculina de les mateixes característiques. I anecdòticament serà molt semblant tot i que una mica més curta que la que va guanyar Julian Alaphilippe el 2019, el dia en què Wout van Aert va acabar l’etapa a la llitera d’una ambulància després de caure i produir-se un tall profund a una cama.