El primer estimulant per a ciclistes data del 1894

L’esgotament, fins i tot per als més preparats, era terrible sobre bicicletes que pesaven com una llosa. Encara faltaven uns anys (1903) per a la creació del Tour i la Bordeus-París, que data del 1891, va trobar poc després la competència de dues proves que encara perduren en els nostres dies: la Lieja-Bastogne-Lieja, nascuda el 1892, i la París-Roubaix, disputada per primera vegada el 1896.

A la recerca de remeis

No era casualitat que els millors ciclistes de l’època busquessin remeis que els permetessin afrontar aquestes proves amb les millors garanties. I d’això, precisament, es va preocupar el primer metge especialitzat en ciclisme, Auguste Courtault (1855-1911), al qual es va conèixer com el Doctor Vélo. Ell va ser qui va registrar el 22 de maig del 1894 a la Cambra de Comerç de Bordeus un «licor a base de cua que produeix efectes meravellosos en la forma i ofereix el vigor necessari per recórrer llargues distàncies: prevé la fatiga i redueix la dificultat per respirar», segons s’explica en el blog francès de ciclisme ‘Claude et Marie-Ange’.

Així que la beguda, de la qual es desconeix encara avui si també contenia alcohol, va fer les delícies dels grans campions de finals del segle XIX, com el francès Gaston Rivierre (1862-1942), que va guanyar tres vegades de forma consecutiva la Bordeus-París, entre el 1896 i el 1898, amb l’única ajuda extra de la Kola-Vélo, més endavant comercialitzada també com a Kola Sport, ja que les seves propietats no es limitaven tan sols a poder triomfar sobre una bici.

De fet, el doctor Courtault va buscar una fórmula que posés fi al dopatge de l’època, quan de fet ni s’havia inventat la paraula, ja que en aquells temps valia prendre de tot per demostrar ser el millor sobre una bici: alcohol, arsènic, èter i cocaïna. Així que la cua semblava més aviat inofensiva. «Amb la Kola-Vélo no he necessitat ni menjar», va presumir Rivierre després de fer públic la ingesta de la beguda en les seves tres victòries a París.

Metge colonial

Courtault havia estudiat medicina a Rennes, a la Bretanya francesa, i a l’acabar la carrera se’n va anar a l’Àfrica com a metge colonial. Allà va conèixer la llegenda de la nou de cua, fruit d’un arbre tropical que els habitants de la zona prenien des de temps remots i, sobretot, els seus poders, que anaven des de l’afrodisíac fins a l’estimulació de tots els sentits. Ja els àrabs, que travessaven el desert en l’Edat Mitjana, compraven nou de cua i la canviaven per or. Una famosa beguda, que encara perdura en l’actualitat, va utilitzar la nou de cua en la fórmula original, combinada amb fulles de coca; i d’allà va sorgir un nom que a ningú li sona estrany.

Auteur d'un fabuleux triplé dans Bordeaux-Paris en 1896-98, Gaston Rivierre n'a rien perdu de sa forme (1923). pic.twitter.com/hd4VECQo4C

— David Guénel (@davidguenel) 13 de octubre de 2021

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El doctor Courtault repartia ampolles amb el seu producte entre els corredors que participaven en aquelles carreres. I fins i tot va organitzar el que avui podríem denominar marxes cicloturistes per provar els efectes del ‘licor’ entre ciclistes que se n’anaven amb ell fins a Itàlia o Anglaterra. «Sortien 30 o 40 i només arribava el doctor Courtault, expert corredor, i un o dos dels seus acompanyants», s’explica en l’‘Encyclopédie de Brocéliande’, que rescata la vida d’aquest metge mort el 10 d’agost del 1911 en un naufragi a l’estret de Gibraltar al xocar el barco en el qual treballava com a metge de bord amb un barco de càrrega britànic.

Courtault va ser, a més, pioner en la ‘defensa’ del ciclisme femení, tot i que amb uns termes que avui serien absolutament sexistes. «El ciclisme pot ser practicat per una dona sempre que conservi les seves atribucions sexuals i no s’aparti dels vestits femenins que afirmen el seu sexe i el seu encant». En resum, el seu famós licor contenia principalment cafeïna, despenalitzada com a agent dopant per l’Agència Mundial Antidopatge el 2004.