El Giro serà molt més dur que el Tour i la Vuelta

La prova italiana, a més, és la que aposta per un recorregut més clàssic honrant les contrarellotges, pràcticament eliminades del traçat del Tour i contemplades a la mínima expressió en la Vuelta. Cada vegada, les jornades contra el cronòmetre són més curtes en una tendència que, tanmateix, no desapareixerà perquè les diferències més grans es marquen en aquesta especialitat més que en els dies de muntanya per molts ports encarrilats que hi hagi i per percentatges salvatges que s’estableixin.

Una dada molt important, l’any passat, de fet, la diferència més gran que es va establir en la Vuelta, malgrat tot el festival de cimeres que hi va haver, menor que en altres edicions, es va produir en la contrarellotge d’Alacant on Remco Evenepoel va consolidar la seva victòria final.

El Giro és la carrera que recull un major nombre de quilòmetres contrarellotge (70,6) i el Tour el que menys en genera amb tan sols 22, que a més estan camuflats en una rara cronoescalada pels Alps. La Vuelta, en canvi, es queda a mitges amb els 14 quilòmetres de contrarellotge per equips a Barcelona i els 25 individuals que es recorreran a Valladolid.

La Vuelta, això sí, és la carrera del 2023 que més nombre de finals en alt programa i en això, utilitzant un terme ciclista, realitza una escapada individual en relació amb els seus dos oponents: 10 finals en alt per 7 del Giro i només 4 del Tour. La ronda espanyola, també, és la que ha dibuixat l’etapa amb més nombre de ports concentrats en els 10 que es trobaran els ciclistes en la penúltima etapa, en la serra de Guadarrama, tot i que tots són de tercera categoria.

El Giro, tanmateix, no té oponent a l’hora de buscar ports per sobre dels 2.000 metres, tot i que normalment sempre paga algun peatge a tall d’anul·lació ja que al disputar-se el mes de maig, amb el canvi climàtic, sempre es troba amb algun pas de muntanya tancat per culpa de la neu. Aquest any contempla set ascensions d’aquestes característiques, entre elles el Grand Saint Bernard, a Suïssa, que s’eleva fins als 2.465 metres. Als Alps, amb un escenari de muntanyes per sobre dels 2.000 metres on el Tour sempre té menú per escollir, la Vuelta queda penalitzada perquè només pot anar al Pirineu o a Sierra Nevada per arribar a aquesta altitud. Aquest any ha hagut d’anar fins a França i al llegendari Tourmalet per arribar als 2.400 metres i dues de les tres muntanyes que ronden els 2.000 es troba a Andorra: Ordino (1.980) i Arinsal (1.910). El tercer en discòrdia és Javalambre, a la serra de Terol amb 1.950 metres d’altitud.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Tour, amb la seva careta de muntanya cent per cent, presenta en societat l’etapa amb 5.100 metres, el major número de desnivell acumulat dels últims 50 anys, entre Saint Gervais Mont Blanc i Courchevel, on a més es troba el port més complicat del guió francès, la Loze, amb rampes que arriben al 24% igual com l’Angliru (a la zona de la Cueña les Cabres), tot i que la muntanya asturiana sí que té l’honor de ser el port més dur pel qual passaran els corredors el 2023.

El nombre total de quilòmetres és similar entre Giro i Tour. Els italians en reuneixen 3.448 per 3.404 dels francesos, mentre que la ronda espanyola es queda en 3.153, tot i que cal tenir en compte que la Vuelta arriba aquest any, no només darrere de les altres dues grans rondes, sinó del Mundial que se celebra una setmana abans de forma extraordinària. La calor sol ser un altre aspecte que endureix la Vuelta, tot i que el mes de juliol a França tampoc es queda curt... i si no que els ho preguntin als ciclistes que van afrontar el 2022 la terrible etapa que va acabar a Foix rondant gairebé els 40 graus.