Volta a Catalunya: un Evenepoel furiós atrapa Roglic a la general

Protesta Remco Evenepoel. Acaba d’atacar a poc més de quatre quilòmetres per al cim de la Molina. Protesta perquè ha tornat a rebentar el pilot i només Primoz Roglic ha aguantat l’estrebada. Ell és el jove i Roglic, el veterà. Li demana relleus, però el seu rival no els hi donarà. Si pot, sempre quedarà el dubte, no li convé tàcticament. Li és igual el que facin els altres perquè d’ells és la glòria de la Volta. Victòria del campió del món, que vesteix de blanc perquè és el líder dels joves de la ronda catalana, i el que atrapa Roglic en la general per sortir tots dos del Pirineu empatats a temps.

Els altres semblen no comptar. Potser, amb l’eterna mala sort que sempre persegueix Mikel Landa, Giulio Ciccone, si aguanta divendres en els alts de Tortosa, pot privar el ciclista alabès d’una tercera plaça, amb el consegüent premi de consolació del podi. Landa, com Ciccone, com la resta dels ‘humans’ que disputen la Volta, no poden respondre a Evenepoel. L’atac del campió del món ha sigut ferotge, potent, enèrgic; una brutalitat, com tot el que fa aquest fenomen belga, encara 15 mesos més jove que Tadej Pogacar. ¡Ah! quan arribarà aquesta temporada un duel entre aquests dos prodigis.

🔄Reviu l'últim quilòmetre de l'etapa d'avui de la #VoltaCatalunya102 a @SnowLaMolina amb la victòria d' @EvenepoelRemco!

🔄Relive the last K of today's stage of #VoltaCatalunya102 at @SnowLaMolina and the superb win of @EvenepoelRemco (@soudalquickstep)! pic.twitter.com/CVnujtxCsJ

— Volta a Catalunya (@VoltaCatalunya) 22 de marzo de 2023

Ataca Evenepoel i Roglic respon, tot i que li costa. Es queden sols. Evenepoel vol fer forat. A Roglic li és igual perquè és el líder i perquè bastant ha fet amb seguir-lo. Li reclama relleus. Roglic, tot i que és eslovè, es fa el suec. I els dos es presenten sols a la pujada final de la Molina, allà on guanyava Alejandro Valverde. I és el lloc on cedeix, per poquet, per molt poquet, Roglic i la meta en la qual Evenepoel exhibeix el seu pecat de joventut. ¿Per què aixeca els braços per celebrar la victòria? ¿Per què deixa de pedalar com un boig? ¿Per què s’entreté a degustar el triomf? Per la relliscada només treu dos segons a Roglic i permet al ciclista eslovè sortir amb el jersei verd-i-blanc de líder de la Volta en la quarta etapa, que acabarà a Sabadell, amb presumible treva i esprint massiu anunciat.

D’haver seguit, d’haver pensat que l’important no era guanyar a la Molina sinó diumenge acabar a Barcelona al capdavant de la general, almenys tindria un o dos segons de marge amb Roglic i seria el nou patró de la Volta.

📍 Etapa @AjuntamentOlost - @SnowLaMolina

🟢Classificació General / GC Classification🟢
🥇@rogla - @JumboVismaRoad
🥈@EvenepoelRemco - @soudalquickstep
🥉@giuliocicco1 - @TrekSegafredo#VoltaCatalunya102 @catexperience pic.twitter.com/MMe76X2L6b

— Volta a Catalunya (@VoltaCatalunya) 22 de marzo de 2023

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

És una bogeria el que fan ara els reis del ciclisme. Només Ciccone va privar Roglic o Evenepoel a Vallter 2000 d’una victòria. La resta només pot mirar, si no està Pogacar en acció o aquesta parella de guillats, amb tot el carinyo, els anomenats Mathieu van der Poel i Wout van Aert, que s’enfronten en el fang, a la sorra, amb pedres, amb asfalt i amb el que faci falta. Els altres, inclòs Jonas Vingegaard, el vencedor del Tour, almenys pel que es va veure a la París-Niça, només poden conformar-se a veure’ls en la distància i mirar de lluitar per aquests buits que deixen als esglaons més baixos dels podis.

Són com mags sobre la bici, fenòmens increïbles, amb Evenepoel i Pogacar al capdavant. El campió del món no lidera la Volta per una relliscada. Però a la Molina va fer un doble treball físic i psíquic. Perquè li va deixar clar a Roglic que era fort com un roure, que havia desenterrat la destral de guerra i que es prepari divendres a lo Port, on les rampes són més dures que a la Cerdanya, perquè no ha tancat el llibre d’aquesta carrera, ni de bon tros. Queda espectacle i l’últim crit, llançat a cop de pedal, que segurament ja està preparat al coll d’Evenepoel. I, per descomptat, a les seves cames.