El Giro d’Itàlia suma una altra etapa per oblidar

Per escriure una cosa interessant d’aquest Giro cal fer un esforç gairebé inhumà. Es podria parlar dels paisatges, que efectivament són molt bonics, esmentar les delícies gastronòmiques dels llocs per on transita la carrera, delícies per al paladar, perquè explicar atacs entre les figures és com fer-ho d’un miratge al desert.

No passa mai res. És dolent de solemnitat fins ara. Moltes etapes –mirant la televisió– s’assemblen a col·locar-se en una recta, un matí de diumenge, per dedicar-se a veure passar pilots de cicloturistes que guarden forces per atacar-se quan arriba la pujada del dia. Però és que al Giro, quan hi ha una pujada, tots ascendeixen a roda, excepte els escapats que no compten per a la general i a qui es permet que se’n vagin perquè lluitin per les victòries d’etapa.

Massa etapes de transició

En totes les carreres de tres setmanes hi ha etapes com la d’aquest dijous, en què tothom reserva forces quan l’endemà hi ha programada una col·lecció de pujades. Amb tot, al Giro, les etapes de transició (denominació apropiada per a aquest tipus de jornades) són cada dia. La segona setmana ha sigut plena de dies de transició; només s’ha pogut parlar de la presència de la covid en el pilot i de retirades tan sonades com la de Tao Geoghegan Hart després de trencar-se el maluc al caure ocupant la tercera plaça de la general.

💪 Nico Denz se lleva la 12ª etapa del @giroditalia

🚴‍♂ El pelotón, sin prisa a más de 8 minutos

📺 En nada vamos con el mejor análisis #LaMontonera pic.twitter.com/C2HORf5PCB

— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 18 de mayo de 2023

No ha passat res més. Tàcticament és lògic que Primoz Roglic, segon de la general i màxim favorit al triomf amb el permís de la ‘maglia rosa’ Geraint Thomas, s’hagi decidit a sumar quilòmetres perquè no li interessa portar la càrrega del liderat.

Mirant a Crans Montana

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Aquest divendres ha de passar alguna cosa a Crans Montana, com que dos i dos són quatre, perquè el contrari seria inexplicable i gairebé un insult al ciclisme. Tampoc sembla greu que s’hagi retallat per la neu la pujada al San Bernardo, el primer dels tres cims programats. En la 12a etapa hi va haver el triomf de l’alemany Nico Denz, el millor preparat entre els escapats. El pilot va arribar a 8 minuts. I ja està. Res més per explicar després que es formés una fuga de 30 ciclistes, els atacs entre ells i passés el dia entre els favorits com si fos un partit que acaba 0-0 i sense cap ocasió de gol a qualsevol de les dues porteries.  

Totes les classificacions.