Tour 2023: en el nom de Mas, Landa i Carlos Rodríguez

Els ciclistes professionals pugen per Envalira més ràpids que els que van amb bicis elèctriques i, per descomptat, que els que encara aposten pel motor a les cames. N’hi ha de totes les nacionalitats, i aquestes últimes setmanes, amb el reforç dels que se n’havien anat a Andorra per preparar el Tour amb els col·legues residents.

🤳🎤✍🏼 @EnricMasNicolau y Movistar Team ya se encuentran en Euskadi para la ‘Grand Départ’ de @letour_es en Bilbao. El mallorquín atendía a los medios informativos esta mañana.

A la tarde, presentación de equipos en el Museo Guggenheim. pic.twitter.com/OPxwvEFkZg

— Movistar Team (@Movistar_Team) 29 de junio de 2023

Fa un any, abans d’emprendre el vaitge a Copenhaguen, d’on va partir el Tour 2022, Mas era gairebé una ànima en pena. Li havia passat el pitjor que li pot passar a un corredor professional. Tenia pànic als descensos i era un temor que el podia avocar a la retirada, perquè baixant, si ets ciclista i molt més cap de fila, has de tenir moltes vegades les manetes del fre com l’últim botó de seguretat.

L’anècdota d’Induráin

A Miguel Induráin se li va preguntar no fa gaire. «¿Què hauries donat per baixar el Tourmalet el 1993 amb frens de disc?». Allà va ser on va salvar la victòria del Tour davant Tony Rominger escapat llançant-se com un boig per la carretera després de coronar retardat. «Com que no vaig tocar el fre, de poc m’haurien servit», va contestar el campió navarrès.

A Dinamarca, Mas era un home trist, insegur i que no provocava res positiu. Va ser un Tour que va acabar abandonant i, fins i tot, agafar la covid, amb mínims símptomes, va ser un alleujament per a ell. I avui, 12 mesos més tard, es presenta com el ciclista espanyol més ben preparat per lluitar per un lloc d’honor i, fins i tot, per un podi que d’entrada veu al seu abast. «Guanyar-los [diu amb referència a Pogacar i Vingegaard] no és fàcil, però tampoc impossible. I en això estarem al costat de Mikel [Landa] i Carlos [Rodríguez]. En un Tour sempre poden passar coses i ¿per què ells no poden tenir un dia dolent?».

📣 We are thrilled to announce our lineup for @LeTour

🇩🇪 @NikiasArndt
🇩🇪 @PhilBauhaus
🇪🇸 @PelloBilbao1990
🇦🇺 @jackhaig93
🇪🇸 @MikelLandaMeana
🇸🇮 @matmohoric
🇳🇱 @WoutPoels
🇬🇧 @fred_wright0 #RideAsOne #rideforGino #TDF2023

🔗 https://t.co/NhUD7oLskN pic.twitter.com/CYIacq3tlw

— Team Bahrain Victorious (@BHRVictorious) 25 de junio de 2023

Pogacar i Vingegaard fa temps que no tenen un dia dolent, almenys aquesta temporada, però al Tour han acudit 14 corredors espanyols i tres d’ells, un mallorquí, un basc i andalús, opten a les places d’honor de la general. Landa és imprevisible i Rodríguez debuta sent una joia en brut, de manera que la mínima acció serà aclamada com una gesta.

La il·lusió

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

¿En quina posició quedaran? Quan queden 21 etapes, quan hi ha poquíssima contrarellotge i molta muntanya, gairebé resulta un pecat apartar la il·lusió. I perquè, a més, entre els 14 escollits hi ha els que opten a victòries d’etapa, sobre tot Pello Bilbao, però també Ion Izagirre, David de la Cruz i Marc Soler si algun dia el seu cap Pogacar li dona curs.

 «Em sento millor que en la Vuelta i amb sensacions positives dins de mi. Com que sortim de Bilbao, per unes carreteres que coneixem, serà un Tour diferent i crec que els espanyols tindrem avantatge». Que l’optimisme d’Enric Mas contagiï tots.