L’inici de la ronda francesa
Un Tour exclusiu per a Vingegaard i Pogacar
La prova s’estrena dissabte a Bilbao pendent dels dos fenòmens del ciclisme mundial, amb molta muntanya i només una contrarellotge convertida en cronoescalada pels Alps.
En el nom d’Enric Mas, Landa i Carlos Rodríguez.
El Tour és l’únic lloc, al marge dels centres sanitaris, on continua sent obligatòria la mascareta. Si apareix un ciclista en l’horitzó es fan saltar les alarmes i ràpidament cal buscar a la butxaca dels pantalons alguna cosa per cobrir boca i nas. Hi continua havent temor de la covid i més des que Remco Evenepoel, absent de la ronda francesa, va haver d’abandonar el Giro després de contagiar-se amb el virus quan portava la ‘maglia rosa’.
Per això, gairebé resulta surrealista contemplar la imatge de desenes d’informadors mirant Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar amb mascaretes quan acudeixen al Bilbao Exhibition Centre (BEC), on el Tour ha desplegat les seves oficines a Bilbao. És la mateixa capital biscaïna que aquest dijous ha rebut amb pluja els ciclistes del Tour. Vingegaard i Pogacar no van ser diferents d’altres corredors més anònims que participen en la carrera que comença dissabte a Bilbao i es van mullar com la resta mentre escalfaven les rodes de les seves bicis.
Ready to ride their dreams. 💭
— Team Jumbo-Visma cycling (@JumboVismaRoad) 26 de junio de 2023
✨ Jonas Vingegaard
✨ @WoutvanAert
✨ @DylanvanBaarle
✨ @TiesjBenoot
✨ @LAPORTEChristop
✨ @seppkuss
✨ @W1lcokelderman
✨ @NVHooydonck
Voice on - the story is told by our riders. 🗣️#rideyourdreams #tdf2023 🇫🇷 pic.twitter.com/uaaPKbJEYZ
No obstant, totes les mirades, basques, europees i fins i tot planetàries s’adrecen cap a dos corredors imaginatius, ofensius i inconformistes que són els abanderats entre els sis ciclistes, no n’hi ha més, que dominen el concert mundial: Vingegaard, Pogacar, Primoz Roglic, Evenepoel, Mathieu van der Poel i Wout van Aert. Després hi ha els altres, tot i que molts d’ells siguin (gairebé) tan bons com el sextet.
Fa set mesos en aquest 2023 que el ciclisme espera que neixi el Tour en el part de l’estadi San Mamés. Les institucions basques han pagat 12 milions d’euros per acollir l’espectacle més gran ciclista del món. I com en qualsevol escenari artístic sempre hi ha els caps de cartell i després els actors de repartiment. Per això, amb o sense mascareta, quan sorgeixen Vingegaard o Pogacar s’encenen els focus i totes les altres coses queden entre tenebres.
La motivació
El Tour s’inicia tenint clar, que tret d’accident o una fallada tàctica imperdonable, Vingegaard o Pogacar vestiran el jersei groc el 23 de juliol, dia d’eleccions, als Camps Elisis de París. «Arribo motivat i confiat. No sé com estic. Però vinc a guanyar», repeteix Pogacar. Si hi havia dubtes de si estava recuperat de la fractura de canell que es va produir després de caure durant la Lieja-Bastogne-Lieja tot va quedar aclarit la setmana passada a Eslovènia, on va guanyar, això sí, sense a penes oposició, els campionats de ruta i contrarellotge del seu país. Fins aleshores portava 12 victòries, entre les quals la París-Niça i el Tour de Flandes.
Here we go 🇫🇷! We're excited to reveal our lineup for @LeTour #TDF2023:
— @UAE-TeamEmirates (@TeamEmiratesUAE) 26 de junio de 2023
🇩🇰 @mikkelbbjerg
🇦🇹 @gro_felix
🇳🇴 @VSLaengen
🇵🇱 @majkaformal
🇸🇮 @TamauPogi 🏆🏆
🇪🇸 @solermarc93
🇮🇹 @MATTEOTRENTIN
🇬🇧 @AdamYates7 #UAETeamEmirates #WeAreUAE pic.twitter.com/NpTSTNn5Ot
«El que passa a la primavera no té res a veure amb el que passarà en el Tour. Arribo amb menys pressió i amb la motivació d’haver guanyat l’any passat». Vingegaard, autor de la frase, passa per ser molt més tímid que Pogacar però no és ni de bon tros un ciclista de perfil baix sinó el que ha aconseguit 11 triomfs aquesta temporada; tot el que ha corregut ho ha guanyat, tret de la París-Niça, on va ser anul·lat amb tanta virulència per Pogacar, que si es repetís en el Tour –una cosa que sembla difícil de sortida–, la prova es convertiria en un monòleg groc del fenomen eslovè.
Acció des del primer dia
Notícies relacionadesI és que, des del primer acte, dissabte per carreteres biscaïnes, amb prou feines s’entreveuen etapes innocents. Perquè si Biscaia es converteix en una trampa, l’endemà arriba Jaizkibel abans de dos esprints ja a França, com a preludi del Pirineu, que apareix d’entrada amb Marie-Blanque i Tourmalet per acabar la primera setmana pujant a l’infern del Puèi Domat. Però és que la segona acaba amb el plat principal del Grand Colombier i la Joux Plane abans d’endinsar-se en un final feliç de Tour amb els Alps, una contrarellotge convertida en cronoescalada i una visita als Vosges.
Vingegaard i Pogacar es dirigeixen a la presentació d’equips a l’esplanada del Guggenheim, més aclamacions i més festa. Ho fan amb el desig de veure’ls en acció, en el que es presumeix com el gran duel ciclista del 2023, al més pur estil dels que van viure en el Tour Coppi i Bartali, Anquetil i Poulidor, Merckx i Ocaña, genis de la bici, la història inoblidable del ciclisme.
