El Tour entra a França pendent de les ‘banlieues’ amb 23.000 agents

El Tour va entrar aquest dilluns a França, després de la multitudinària estrena al País Basc, atent a l’evolució de la revolta de les ‘banlieues’ arreu del país, tot i que confiat a la bombolla de seguretat que els protegeix, al fet de circular pràcticament tota la prova per territoris allunyats dels incidents i sentint-se fortament protegit pels 23.000 agents de seguretat que es cuidaran de la carrera fins que el 23 de juliol abaixi el teló de la Grande Boucle als Camps Elisis de París.

De fet, tot va canviar en la seguretat del Tour el 15 de juliol del 2016, quan d’un dia a l’altre es van quadriplicar les mesures de protecció després de l’atemptat islamista perpetrat a Niça, que va causar la mort a 84 persones i va deixar més de 200 ferits de diversa consideració. Des d’aleshores, llevat del parèntesi del Tour del 2020, disputat al setembre i a porta mig tancada a conseqüència de la pandèmia, la presència de policies dels diversos cossos francesos, la mateixa vigilància privada d’ASO, l’empresa que organitza la prova, i els forrellats ampliats de carreteres i carrers pròxims al recorregut són visibles en qualsevol part de França per la qual passa la carrera.

Escenari cultural

El Tour és la prova esportiva més important que organitza el país, que vagi més enllà de la mateixa disputa dels ciclistes pel mallot groc, i que els francesos considerin com un atractiu més de la seva cultura. Un mes de juliol sense Tour seria per al poble de França com un desembre sense Nadal.

L’organització no estalvia en mesures de seguretat. Els 23.000 agents que treballaran fins a París es reparteixen entre policies nacionals, gendarmes (l’equivalent francès a la Guàrdia Civil) i bombers, que segons la legislació local són els primers que actuen, davant qualsevol contratemps. A més, és el mateix Tour el que es fa càrrec de les despeses que ocasiona la prova.

Totes les carreteres, normalment sempre departamentals, o sigui secundàries i no nacionals, per les que passen els ciclistes es tallen hores abans del seu pas. Els aficionats només poden arribar per accessos considerats com portes que són petites carreteres o camins sempre custodiats per la gendarmeria. Les metes estan protegides per agents del Cos Republicà de Seguretat (CRS), policies antiavalots, que sempre són els mateixos, que viatgen cada dia amb la carrera i que com aquest dilluns, en l’arribada del Tour a Baiona, acompanyaven els membres de la seguretat privada en el control dels accessos, petites portes entre tanques per les quals només poden passar les persones acreditades i els convidats mostrant la corresponent targeta VIP, sempre nominal, després dels corresponents registres de bosses i motxilles.

Sortides i arribades

Els policies que custodien les entrades a la zona de meta (es produirà semblant a Dax, sortida de la quarta etapa on s’actua de forma semblant) reben els acreditats i convidats amb les seves armes automàtiques ben visibles. Pels voltants, de forma més discreta, es mouen policies de paisà que porten un braçalet perquè ningú s’espanti quan vegin una persona sense uniforme amb una pistola a la cintura.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A més, els hotels en els quals pernocten els equips ciclistes també estan custodiats per agents de seguretat i prèviament els vehicles policials circulen per la carretera de la competició minuts abans que ho facin els corredors. Tot i així, l’any passat no van poder impedir la protesta d’uns activistes ecologistes als Alps que van tallar la carretera on es van encadenar i que va obligar a detenir els corredors durant uns minuts. La televisió francesa no va oferir ni una imatge dels incidents.

La reflexió de Prudhomme

«Estem en contacte permanent amb el Govern i seguim la situació molt de prop», és l’única resposta que dona Christian Prudhomme, director de la prova, quan se li pregunta per les revoltes que tenen a França en suspens. Aquí sempre es viu amb la creença que el Tour és el Tour i el respecte és màxim. Però, per si de cas, amb prou feines es deixa un pam de terreny sense presència policial.