El Tour va de la casa d’Ocaña als Pirineus

Luis Ocaña vivia a Nogaro on les destil·leries converteixen el vi blanc en Armanyac, el licor que el va arruïnar. «Fes vi i deixa’t d’històries», li van dir els amics quan va comprar les terres, però com que ell era molt tossut va anar a la seva fins que es va tirar un tret a la templa el 19 de maig del 1994. Tenia 48 anys. I vivia a tot just cinc minuts del circuit automobilístic on aquest dimarts Jasper Philipsen va aconseguir la seva segona victòria consecutiva en el Tour després d’un esprint amb diverses caigudes.

Va ser un dels grans ciclistes de la història d’Espanya, el que va guanyar el Tour del 1973 i el que hauria aconseguit el del 1971, després de deixar fora de combat Eddy Merckx, el primer a aconseguir-ho, sinó cau de groc en el descens de Menté. Allò va ser un drama. Els nens van plorar, un plor per un ciclista tossut, que va créixer amb la gana de la postguerra, que va viure a la Vall d’Aran perquè el seu pare va treballar en la construcció del túnel de Vielha, per emigrar després a França on va acabar la seva vida simpatitzant amb Jean-Marie Le Pen.

🔥 ¡Philipsen está con la flechita para arriba!

💥 Segunda victoria consecutiva para el belga en un accidentado final en Nogaro. #TourRTVE4J #TDF2023 https://t.co/uhoXclxpfC pic.twitter.com/DgdxQ6WeKS

— Teledeporte (@teledeporte) 4 de julio de 2023

Els Pirineus, que s’estrenen amb la seva duresa quan el Tour el 2023 encara no ha sortit de la closca, no els tenia gaire lluny, fins al punt que en tota la seva bravura com a corredor podia fer en un dia, si s’aixecava aviat, l’anada i tornada fins al cim del Tourmalet, el cim ciclista més llegendari que es puja aquest dijous en l’any en què caldrà regular el trànsit de bicis, perquè per allà ascendeixen a final de mes les participants del Tour Femmes i al setembre la Vuelta.

De viatge al Giro

Va ser la seva serralada i fins i tot té un revolt d’homenatge al Portillón, a prop de la frontera que divideix terres franceses i araneses. Allà es va començar a enfortir com a ciclista. 29 anys després de la seva mort, que va agafar en ruta a Itàlia tots els que es disposaven a seguir Miguel Induráin en el seu repte impossible per conquistar tres Giros seguits, el Tour el va homenatjar, el més a prop possible de la seva casa, que va comprar una altra família, per convertir-se en l’etapa que va servir per obrir la porta dels pròxims Pirineus.

Són les muntanyes que esperen una nova entrega del duel entre Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, amb el jove Carlos Rodríguez i el veterà Mikel Landa a l’aguait –o això s’espera–, després de dos dies en què el Tour es va posar la careta de l’avorriment amb què es va córrer tot el mes de maig el Giro, exceptuant la contrarellotge final. Aquest dimecres arriben les pujades al Soudet i el Marie-Blanque abans del descens a la meta de Laruns i dijous, el dia gran dels Pirineus, amb l’Aspin i el Tourmalet abans de la pujada final a Cauterets.

Possiblement, per la duresa de les dues jornades pirinenques i pel cansament ocasionat després de la intensa sortida del País Basc, els corredors van voler agafar-se dos dies com si tinguessin unes vacances cicloturistes pagades pel Tour, a excepció dels quilòmetres finals, avorriment i mosques, ara que els insectes han tornat a la ronda francesa després d’un any sabàtic.

Etapes curtes i perilloses

No queda res més, no obstant, que col·locar alguna etapa que convida al tedi perquè si no no l’aguantarien, ni ara Pogacar i Vingegaard, ni fa 50 anys Ocaña i Merckx. No poden estar tot el dia assotant-se amb el fuet. I perquè, a més, a tots els esperen dues etapes curtes i perilloses. Que ningú sap com es troba realment ja que les muntanyes basques van ser una broma comparat amb el que arriba ara.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Al públic li és igual. Eren els que es van reunir a prop de les antigues vinyes d’Ocaña, un dia de xafogor, en el meteorològic i esportiu, per aplaudir els corredors, que al final van ser ràpids, i els que durant dos dies ocuparan les cunetes pirinenques a l’etern crit de ‘¡Vive le Tour!».

Totes les classificacions.