Salvar el soldat del Tour

Posaré un exemple d’això. Arribes a un apartament, aparques el cotxe, te’n vas a dormir i l’endemà et trobes unes tanques que t’impedeixen sortir. Primer has de convèncer el policia de torn que hi ets per feina, que sisplau retiri les tanques, que portes un cotxe acreditat, que vas a la sortida, en sentit contrari, i que vols parlar i saludar els ciclistes. ¿Sentit contrari? Doncs serà que no. Amb l’església, perdó, amb el Tour hem topat. Tens la plaça de Verdun, que és el centre de Pau, d’on surt la primera etapa pirinenca, a un quilòmetre i et fan fer una volta de 20 per arribar, perquè la ciutat està acordonada, plena de tanques, amb tots els carrers tallats i per allà no passa ni l’alcalde. Un drama, vaja, una desesperació. ¡Sisplau, salveu el soldat del Tour!

Malament comencem el dia

Parles amb un policia local, que riu, que presumeix de parlar castellà a la perfecció, quan no és així, que t’indica que per un carrer arribes a la feliç plaça de Verdun i fins i tot t’explica, entre francès i castellà, que Verdun representa l’ànima del país com a resistència a la Primera Guerra Mundial.

Malament comencem el dia, tan malament, tant, que Pau es converteix en un infern, impossible arribar a aquesta sortida que tenies a un quilòmetre de casa teva, la veus, però no la toques. Desesperat, renúncies a la sortida i decideixes anar directament a la meta que, pel camí curt, sense haver de pujar ports, només està a 40 quilòmetres, que com que la carretera juga de local representa 50 minuts de trajecte. ¡Tant de bo hagués sigut així!

A la meta

El soldat del Tour ha engegat el seu cotxe a les 9.45 del matí. Els ciclistes, a un quilòmetre de la seva casa d’acollida, arriben a les 11 a la zona de sortida. I el soldat es troba en un laberint del qual no pot sortir.

Un gendarme li indica que si tira recte arriba a Laruns, meta del Tour, en menys d’una hora. El soldat se sent feliç, arribarà, inspeccionarà la sortida i fins i tot es planteja que, com que hi ha temps i existeix una desviació, fins i tot podrà pujar el Marie-Blanche per veure com està de públic.

Tot va bé, ¡maleït sigui! fins que apareix un senyal de circulació que indica ‘route barrée’, fàcil de traduir, carretera tancada. Al·lucina, veïna. Davant del soldat apareix un reixat tan alt com el de Melilla, amb centenars de persones que xisclen perquè en aquell moment arriba la caravana publicitària. 20 quilòmetres recorreguts que se’n van en orris. Cal tornar a Pau. Soldat, mitja volta.

La zona zero del Tour

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Pau és l’infern, la zona zero del Tour, de nou tot tancat, tant que Google Maps i Waze, i ja no diguem el GPS del cotxe, es tornen bojos. No hi ha res a fer, a cada locució del navegador apareix una tanca, marxa enrere, fins i tot arribes a voler engegar el Tour. Ja són les 12 del matí i és terrible, perquè sembles el protagonista del dia de la marmota. Portes 33 Tours i segueixes tancat a la teranyina de la carrera, sense saber què fer fins que apareix un cartell, sempre passa un miracle a la Grande Boucle, que t’indica ‘Départ’, l’únic camí entre desenes de carrers que et porta a la plaça de Verdun, la que era a un quilòmetre de la teva residència, que si hi haguessis anat caminant, però que no podies perquè després necessitaves el cotxe, hauries trigat 12 minuts.

El Tour és com un mal de queixal el dia que tot s’enreda. Surts a les 9.45 del teu apartament i no arribes a la meta recorrent 40 quilòmetres gairebé quatre hores més tard, una batalla èpica que en qualsevol altre lloc t’hauria valgut una medalla. ¡Ah! i amb un patiment afegit. Portes poc combustible al cotxe, però com que passa el Tour, les gasolineres han tancat. Tothom se n’ha anat a veure el pas dels corredors. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, acaba la batalla del soldat del Tour.