El petit heroi desconegut del Tour

Rubèn Peris, recentment reelegit com a president de la Volta, és el que em posa en antecedents d’un ciclista que, realment, no coneixia. Es deia Jesús Dermit i era originari de Biscaia. Sí que havia llegit –i fins i tot escrit– en alguna ocasió sobre el seu bon amic Federico Ezquerra, que continua sent un heroi entre els pioners bascos que un dia se’n van anar a la volta francesa per començar a marcar el camí de futures generacions.

El gran Federico Ezquerra

Sens dubte, Ezquerra va tenir molt més èxit que Dermit i fins i tot va poder arribar el 1936 a París en la 17a posició de la general. I no devia ser una cosa fàcil, perquè el cop d’Estat es va produir en plena carrera. Casualment, el 19 de juliol, un dia després de començar la guerra, va guanyar en solitari l’etapa de Niça a Cannes. Encara va córrer un Tour més, l’any següent, en ple conflicte a Espanya, entre els que volien les tenebres i els que defensaven la República.  

La carrera del seu bon amic Jesús Derrit no va ser tan brillant. Havia nascut a Bilbao el 1909 i va morir a Getxo, el 1988. I no va poder arribar a presumir d’acabar un Tour, precisament per les condicions prèvies amb què va afrontar la cursa.

Amb la maleta a sobre

Va arribar a París pocs dies abans de començar el Tour i va haver de dormir en un garatge en companyia de la seva bici i de la maleta. El lloc era d’un amic biscaí instal·lat a la capital francesa. Acostumat al menjar basc, l’estómac no li va aguantar la que podríem denominar dieta local, tot cuinat a base de mantega. L’oli, en aquella època, ni hi era ni se l’esperava.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Així que, en aquestes condicions, sense metge que l’ajudés a calmar l’estómac, sense massatgista que li posés els músculs a punt i sense mecànic que repassés la seva bici, va emprendre el camí de la primera etapa; 206 quilòmetres entre París i Caen. Va formar part d’un equip espanyol molt interessant en el qual destacaven, entre d’altres, Salvador Cardona, Vicente Trueba i Francisco Cepeda. Trueba, a qui van anomenar ‘la Pulga de Torrelavega’, va ser el primer rei de la muntanya del Tour el 1933. Cardona era el cap de files perquè un any abans havia acabat quart de la general. Va acabar adquirint la ciutadania francesa i va morir a Pau el 1985. Cepeda va tenir pitjor sort. Va morir el 14 de juliol de 1935 a Grenoble després de tenir una caiguda en el descens del Galibier. Es va convertir en la primera víctima mortal del Tour.

La maleïda mantega

Però tornem on érem. Dermit, malalt, va aconseguir acabar la primera etapa. Ho va fer a 18.38 minuts del primer jersei groc, una institució francesa de l’època, Charles Pélissier. Però la segona ja se li va fer tan llarga que va haver d’abandonar. La mantega l’havia començat a posar fora de control. Mai va córrer ni la Vuelta ni el Giro. El seu palmarès compta amb victòries en cinc curses biscaïnes d’àmbit local. Però mai se sabrà com hauria sigut el seu rendiment si hagués viatjat en condicions, hagués dormit en un hotel i hagués menjat de manera apropiada abans de debutar en el Tour.