La ronda francesa
Pogacar ressuscita al peu del canó
El corredor eslovè s’adjudica l’última etapa de muntanya davant la vigilància d’un mallot groc que aquest diumenge es coronarà a París.
Vingegaard tritura Pogacar en una contrarellotge per a la història
La victòria que aconseguirà aquest diumenge Jonas Vingegaard a París serà encara més gran perquè ho farà davant un corredor extraordinari, irrepetible, que pot fallar un dia, i fins i tot fer-ho de forma terrible, però que mai es rendeix, des del febrer fins a l’octubre, o des d’uns Alps que el van tombar a uns Vosges on va recuperar el somriure. Tadej Pogacar és un buf d’aire fresc, d’aigua cristal·lina, un corredor que cal estimar sense mirar on ha nascut, perquè seu és el regne del ciclisme, tot i que l’emperador del Tour es digui Vingegaard.
«¡Súper!», li va cridar el seu company polonès, Rafal Majka, a Pogacar quan va arribar a la meta de Le Markstein, una estació hivernal on es combina l’esquí alpí i el nòrdic. Perquè havia guanyat, perquè havia sigut el corredor explosiu que no havia permès que Vingegaard, tal com volia l’astre danès, s’adjudiqués l’última etapa de muntanya. No va poder amb l’esprint final de Pogacar, que havia atacat a falta de 5,5 quilòmetres del cim del Platzerwasel, port dels Vosges amb nom alemany, testimoni d’una Alsàcia que recorda el seu passat germànic.
🏆🇸🇮 @TamauPogi wins stage 20!
— Tour de France™ (@LeTour) 22 de julio de 2023
🏆🇸🇮 @TamauPogi remporte l’étape 20 au Markstein !#TDF2023 pic.twitter.com/9t4iBQmElJ
Va guanyar Pogacar per demostrar que si un dia mor sobre la bicicleta al següent ressuscita al peu del canó, entre un mallot groc inconformista, un austríac anomenat Felix Gall, vencedor a Courchevel, admirable corredor amb un gran futur però que va privar ahir de la imatge que buscaven tots els fotògrafs del Tour, el líder i el seu gran adversari arribant junts, primer i segon, per tornar a trobar-se l’endemà sobre el podi dels Camps, el final de festa d’una ronda francesa intensa fins a l’última setmana però que va quedar sentenciada a cinc etapes d’acabar-se.
Caiguda de Carlos Rodríguez
No va ser tampoc el final del Tour que hagués volgut Carlos Rodríguez, que va travessar la penúltima meta amb la cara ensangonada, testimoni de la caiguda patida al famós Ballon d’Alsàcia, el primer port que es va pujar en la història de la carrera, ni més ni menys que el 1905. Amb ferides de combat era difícil que pogués respondre a l’ofensiva de dos germans, Adam i Simon Yates, que malgrat córrer en equips diferents són bessons i per tant el que fa un, ho fa l’altre. Lluitar contra un Yates igual era una tasca que Carlos podia assumir, però contra els dos sonava a impossible.
⏪ He said he'd win, and he's only gone and done it! @TamauPogi claims the penultimate stage after a very fast final KM ⤵️
— Tour de France™ (@LeTour) 22 de julio de 2023
⏪ Il avait dit qu'il gagnerait, et il l'a fait ! @TamauPogi remporte l'avant-dernière étape après un dernier KM très rapide ⤵️#TDF2023 pic.twitter.com/H5hqzaRZ2s
No va ser una sorpresa que la parella britànica es posés d’acord perquè Simon desplacés Rodríguez de la quarta plaça de la general, tot i que, realment, és igual que aquest diumenge el corredor granadí arribi a París quart o cinquè, perquè l’essència va estar en la qualitat que va demostrar en el debut alpí fins que la prova se li va fer molt llarga, per la seva inexperiència, possiblement, tot i que aquest dissabte tampoc hauria anat malament que el seu millor company, Tom Pidcock, hagués estat una mica més pendent d’ell en comptes d’embolicar-se en una escapada que no anava enlloc. «Se m’ha trencat un radi baixant i he caigut, però l’any que ve tornaré amb més força a la carrera».
L’atac del dia
Tothom sabia que la fuga seria devorada com un tros de pernil ibèric quan Pogacar passés a l’acció, perquè el seu equip mai va permetre que els escapats tinguessin salut, ni tan sols Thibaut Pinot, l’ídol francès, que volia acomiadar-se del Tour, abans de penjar la bici a final d’any, amb una victòria impossible. S’havia de veure com embogia la gent quan Pinot passava pel seu costat, escapat, però sabedor que poca cosa podia fer per conquistar l’etapa.
Notícies relacionadesPogacar va pujar dues vegades al podi, com ho farà aquest diumenge a París. Als Vosges per haver guanyat l’etapa i com a líder dels menors dels 25 anys. Als Camps Elisis com a segon de la general i novament com a millor jove per davant de Rodríguez. Almenys, l’any que ve l’andalús no tindrà rival per portar el mallot blanc perquè Pogacar ja serà ‘major d’edat’. Sempre és un alleujament. «M’he tornat a sentir jo mateix després de patir tants dies. Volia guanyar en solitari, però Jonas no em va deixar marxar». Vingegaard no volia perdre’s la festa abans que aquest diumenge París s’entregui al seu art ciclista.
