El final de la ronda francesa
Vingegaard guanya el Tour per ser el ciclista complet
París va voler acomiadar el Tour amb un dia gris i amb una pluja amenaçadora potser com a homenatge a Jonas Vingegaard perquè se sentís en la seva Dinamarca de l’ànima, com volent crear-li el clima apropiat per a un corredor que ja marca una època, que roda per les carreteres franceses com si fossin els carrers del seu poble pesquer, a la llotja del qual treballava abans de convertir-se en una estrella, i en aquest ciclista complet que ja no només mira al Tour, sinó que busca nous reptes. El primer, córrer la Vuelta el mes que ve.
Diuen de Vingegaard que és més prudent que Tadej Pogacar –més extravertit–, el ciclista del somriure, que captiva tant com les seves cames, i potser per això priva l’astre danès d’un carinyo més gran de la gent. I perquè moltes vegades l’aficionat s’encaprixa més del perdedor que del guanyador, com ja li va passar a Raymond Poulidor, sempre derrotat per Jacques Anquetil i Eddy Merckx.
L’exemple del Jumbo
No obstant, el 2023 ha sigut el Tour de Vingegaard i la ronda francesa del millor equip del món, el Jumbo, «l’equip que tenia un pla per a mi des del primer dia»; sens dubte, el conjunt perfecte, el que va guanyar al maig el Giro amb Primoz Roglic i el que vol conquistar les tres grans aquest any. Per això, se’n va Vingegaard a la Vuelta per col·laborar així amb el seu company eslovè amb la intenció que un dels dos arribi vestit de vermell als carrers de Madrid.
Suposa un canvi en la manera de córrer del ciclista danès, assenyalat de ser més conformista que Pogacar, però l’únic que el diferencia és que competeix menys i que, certament, mentre el fenomen eslovè triomfava a tot arreu, ell se centrava més en el Tour; més entrenament que competició. Però Vingegaard va guanyar al febrer l’O Gran Camiño; a l’abril la Itzulia i al juny el Critérium del Dauphiné. O sigui que res queda en l’aire, ni tan sols la decisió de córrer ara la Vuelta que no ha sigut improvisada.
L’opinió de Pedro Delgado
«Vingegaard és producte de la tecnificació del Jumbo. Però crec que Pogacar està al seu mateix nivell i si el ciclista eslovè no ha rendit com s’esperava és per culpa de la caiguda que va tenir a Lieja, a l’abril. Vingegaard té la sort, sobretot, de córrer en un equip on es prepara la temporada de forma minuciosa», explica Pedro Delgado, vencedor del Tour del 1988.
L’anàlisi d’Óscar Pereiro
És un ciclista molt més calculador que Pogacar. Per això, no es va acarnissar amb el seu rival eslovè, molt més explosiu, donant-li aire, però pocs segons en l’última etapa del Pirineu, i en el Puy de Dôme, perquè Vingegaard, d’acord amb el seu equip, sabia que la sort del Tour es jugaria en l’única contrarellotge programada. «Se’ls podria comparar a Cristiano Ronaldo i Messi; a un li agrada exhibir-se i l’altre sempre ha anat al gra. Pogacar corre amb el cor i Vingegaard amb el cap», diu Óscar Pereiro, guanyador del Tour del 2006. I ara el cap li diu al guanyador del Tour que ha d’anar a la Vuelta, perquè l’any passat es va desconcentrar molt després d’aconseguir el mallot groc i després li va costar tornar a la competició.
La frase de Fernando Escartín
«El Tour hauria canviat si Pogacar no cau a Lieja, però penso també que el ciclista eslovè hauria de córrer tota la temporada més centrat a preparar la ronda francesa», adverteix Fernando Escartín, tercer en el Tour del 1999.
No obstant, l’any que ve hi haurà una novetat entre Florència i Niça, inici i final del Tour 2024. Ja ho va avançar Pogacar, després de guanyar la penúltima etapa. «L’any que ve no estarem sols perquè vindrà més gent jove». Es referia a Remco Evenepoel –quin gran duel s’espera entre Vingegaard i l’últim guanyador de la Vuelta en la ronda espanyola–. «Tots dos hauran de tenir en compte que l’any que ve vindrà Evenepoel al Tour, per la qual cosa hauran d’estar pendents del que vagi a fer, sobretot si l’organització del Tour decideix posar una contrarellotge més llarga per beneficiar el ciclista belga», afirma Delgado.
La valoració de Joseba Beloki
«Vingegaard ha tingut un equip molt més acoblat que Pogacar per guanyar el Tour, però en les etapes prèvies de muntanya, abans del seu enfonsament, ja es va veure que el corredor eslovè no pedalava com li agradava», comenta Joseba Beloki, tres vegades podi a París.
Notícies relacionadesParís, ennuvolat, es va entregar a la consistència de Vingegaard, feliç al podi, en la seva segona victòria, pensant ja en la Vuelta després de posar fi a un Tour de somni per a ell i que va acabar amb la victòria del belga Jordi Meeus als Campos Elisis.
