La ronda francesa femenina
El Tour Femmes no creu en els miracles
La corredora belga Julie van de Velde, capturada a 100 metres de la meta després de llarga escapada en solitari amb victòria a l’esprint de la neerlandesa Lorena Wiebes i sense canvis en la general.
Eddy Merckx es transforma en dona.
Si hi ha un esport cruel, aquest és el ciclisme. De vegades, es converteix en un drama. D’altres, en un moment, les forces desapareixen sense que ningú sàpiga a què es deu, ni tan sols la corredora o corredor afectats. De sobte una es creu la millor de la classe del dia, la que aprovarà amb matrícula d’honor una escapada per la qual ha lluitat i suat. I, de cop, quan queden només 100 metres per a l’arribada va i t’atrapen. Adeu la lluita per la victòria, l’esforç de rodar quilòmetres i quilòmetres sola repetint-se «sí que es pot».
Però el pilot és gairebé sempre una espècie d'escamot d’afusellament. Elles roden a relleus calculant com, quan i on atraparan l’escapada, a la qual es descriu com a víctima. Que vagi sola, que quan ens doni la gana ens la cruspim, la capturem i la deixem sense premi.
💔 Heartbreak for @julieJvdv, triumph for @lorenawiebes, relive the nail biting last KM of stage 3!
— Le Tour de France Femmes avec Zwift (@LeTourFemmes) 25 de julio de 2023
💔 Que c'est cruel pour @julieJvdv ! @lorenawiebes triomphe au bout d'un dernier kilomètre qui nous aura tenu en haleine !#TDFF2023 | #WatchTheFemmes | @GoZwift pic.twitter.com/97ZTF9b8zb
És el que li ha passat aquest dimarts a Julie van de Velde, corredora belga de 30 anys, que va creure en ella mateixa, que es va dir que el dia de Sant Jaume podia ser una data per retallar. Sola contra totes, amb una bici convertida en senyal de llibertat i lluitant contra un imperi de gladiadores que mai li van donar més enllà de dos quilòmetres d’avantatge, molt fàcil atrapar-la quan volguessin.
Dubtes al pilot
No obstant, Van de Velde va anar creixent impulsada per aquell esperit de combat amb què roden els flamencs, grans rodadors, corredores i corredors que saben lluitar en solitari. I fins i tot va fer dubtar el pilot, ¿podrem amb ella? ¿donarà la sorpresa en la tercera etapa del Tour Femmes? Doncs Van de Velde es va vestir amb l’uniforme de la desgràcia, una injustícia tremenda com quan un àrbitre et xiulava penal injust en el minut 90.
Quedaven dos quilòmetres i encara corria en llibertat. Faltava un quilòmetre, allà on un petit banderí vermell anuncia que la meta ja es toca amb els dits, i ja començava a sentir el soroll de les seves perseguidores, com si en comptes de bici rodessin sobre cavalls amb el sabre desenfundat.
La captura
¿Qui va posar el repetjó a 500 metres de l’arribada? Allà les seves cames van dir prou. Allà es va animar el pilot i les llançadores de les velocistes van entendre que havia valgut l’impuls que van donar al grup quan gairebé semblava que la sorpresa es produiria.
Notícies relacionadesEl Tour Femmes no estava per a miracles ni per regalar una etapa a l’escapada, així que, a 100 metres, sense la necessitat de mirar enrere, Van de Velde ja va veure bicis al seu costat. Adeu a l’escapada, a la lluita en solitari, a tot... triomf a l’esprint de la neerlandesa Lorena Wiebes, amb Lotte Kopecky al capdavant de la general vestida de groga. Van de Velde, recompensada amb el premi a la combativitat, encara va tenir ganes de somriure quan va pujar al podi a recollir un guardó de consol.
