La ronda francesa femenina
Èpica femenina al cim del Tourmalet
La neerlandesa Demi Vollering s’exhibeix de manera majestuosa al Tour Femmes en una etapa per recordar i es vesteix de groc sota la boira del Pirineu.
El ciclisme femení se cita amb la llegenda del Tourmalet.
Ni un detall ha faltat al cim del Tourmalet per convertir el 29 de juliol del 2023 en un dia històric per al ciclisme femení. Èpica, boira, coratge i l’anunci d’un relleu en el poder, entre una Demi Vollering, la nova dominadora, i Annemiek van Vleuten, l’estrella derrotada, s’han alineat, de sobte, en una jornada d’increïble duresa i fins i tot que bé es podria guanyar la catalogació de dantesca pel patiment de les que han lluitat per la victòria i les ciclistes que feien tot el possible per acabar l’etapa amb llum de dia.
A la una del migdia, les corredores professionals es conscienciaven per patir al Tourmalet als seus hotels de Tolosa. A la una del migdia, el Tourmalet era una caravana de ciclistes, anònimes totes, les que lluitaven amb elles mateixes per dotar la muntanya d’una imatge única i no vista fins aleshores, més dones que homes, totes a cop de pedal, totes retorçant-se, totes mirant d’emular Vollering, Van Vleuten i fins i tot una Ane Santesteban que ha aguantat amb les favorites fins que faltaven 6 quilòmetres per al cim.
Vollering, 26 anys, ungles pintades de groc com volent anunciar que aquest any sí que guanyaria el Tour, el que es resol aquest diumenge a Pau amb una contrarellotge de 22 quilòmetres, on Van Vleuten, 40 anys, la líder del Movistar, necessitarà alguna cosa més que el títol de campiona olímpica de l’especialitat, alguna cosa més que un miracle al pròxim Lurdes, per arrabassar a la seva compatriota neerlandesa el mallot groc del Tour.
El sol lluïa a la una de la tarda, feia la calor justa perquè les heroïnes anònimes fossin felices en la conquesta femenina del Tourmalet, la primera vegada que sis hores més tard ascendirien les corredores professionals amb els dorsals oficials del Tour de França, i amb els mateixos uniformes que van portar els seus col·legues masculins a principis de mes al mateix enclavament pirinenc.
A les set de la tarda ha sigut quan Vollering, a falta de 5,6 quilòmetres per al cim, ha posat el Tourmalet de cap per avall. La boira havia baixat, les ciclistes anònimes, ara convertides en espectadores al costat de la carrera –sensacional assistència de públic–, s’havien de cobrir amb peces pròpies de la tardor per no passar fred. No obstant, les cames de Vollering llançaven foc, una foguera ciclista en la qual a poc a poc s’anaven cremant totes les seves rivals. Van Vleuten han mirat de seguir-la, però no ha pogut, la revolució al poder, 14 anys menys en el passaport de Vollering, paisanes, que no vol dir amigues, que no es van posar d’acord baixant l’Aspin per anar-se’n en solitari, entre una Van Vleuten nerviosa i una Vollering amb paciència, l’art de la ciència... i del ciclisme, que les presses mai són bones.
A La Mongie, l’estació d’esquí del Tourmalet, a la una del migdia, centenars de caravanistes assajaven les goles, com si es preparessin per a la funció principal. Aplaudien i donaven ànims a les cicloturistes al lloc més dur de l’ascensió, on només es pensa en una cosa quan se circula sobre una bici i tant se val que sigui un professional com un cicloturista: s’ha d’arribar a dalt, queden 4 quilòmetres i el Tourmalet sembla una paret que mai s’acaba, com una ascensió cap al cel mateix.
A les set de la tarda costava identificar les corredores, s’havia d’animar les líders i fins i tot donar, una mica més tard, alguna discreta empenta a les que vivien un autèntic martiri sobre la bici a més de mitja hora de Vollering, ascendint amb l’ajuda dels focus dels cotxes auxiliars. Vollering, sense frens, amb fúria, només feia que guanyar segons que de seguida s’han convertit en minuts. 1,58 minuts ha tret a la polonesa Katarzyna Niewiadoma, tercera l’any passat, i la barbaritat de 2,34 minuts a Van Vleuten, en el relleu de la campiona, de la millor ciclista de tots els temps.
Les dones hi arribaven una a una, millor no pensar que aquest diumenge hi ha programada una contrarellotge de 22 quilòmetres que s’ha de convertir en un festival cap a la glòria de Vollering, per guanyar el Tour que se li va escapar l’any passat. Va ser llavors quan va guanyar Van Vleuten, la dominadora mundial, la vencedora aquest 2023 de la Vuelta i el Giro, i la ciclista que ha aconseguit posar l’equip espanyol del Movistar a l’elit del ciclisme mundial, dues victòries d’etapa porten en aquest Tour Femmes que al Tourmalet s’ha cobert d’èpica i boira en una etapa tant dura com fantàstica.
Evenepoel, a Sant Sebastià
A la Clàssica de Sant Sebastià, victòria de Remco Evenepoel, la tercera que aconsegueix a la carrera basca, un triomf amb el qual evidencia que arriba a la Vuelta, on s’enfrontarà a Jonas Vingegaard, Primoz Roglic, Geraint Thomas, Juan Ayuso i Enric Mas, entre d’altres, en un estat de forma sensacional. Evenepoel ja va guanyar la Vuelta el 2022. A Sant Sebastià només l’ha pogut seguir Pello Bilbao, a qui ha derrotat el corredor flamenc i campió del món a l’esprint final
