La ronda espanyola
Jesús Herrada, el ciclista de la terra dels molins, triomfa a la Vuelta
Primera victòria local en una ronda espanyola que va pujar a la soriana Laguna Negra amb escapada i els favorits en to de pau.
Evenepoel treu temps als rivals però perd el somriure.
A Vinuesa estaven preocupats perquè els bolets, una de les seves riqueses i atractius, s’estan retardant a l’hora de sortir. Al poble, província de Sòria, comarca de Pinares, tot just hi viuen 840 veïns i tots van sortir al carrer perquè per a ells que passés la Vuelta per la localitat era com una festa major afegida, carregada de bicicletes acompanyades per les càmeres i les motos de televisió i l’helicòpter sobrevolant el cel.
Van veure el grup d’escapats, una fuga d’aquelles que quan passa per Vinuesa ja se sap que arribarà a meta. I en aquest petit pilot d’aventurers hi anava Jesús Herrada. Quedava només la pujada principal i única del dia, l’ascens a la Laguna Negra, més turística que dura. I van observar que el grup principal de la Vuelta havia decidit rodar en to de pau perquè el ritme que marcaven no era precisament el d’una caça sense quarter.
🤩 La sensación de la victoria engancha a todo el mundo... y Jesús Herrada lo sabe muy bien. ¡Primera etapa para un español este año!
— La Vuelta (@lavuelta) 6 de septiembre de 2023
🏆 That winning feeling hitting home... one Jesús Herrada knows well. The first Spanish stage win of this year's race! 🇪🇸
#LaVuelta23 pic.twitter.com/5db7nfA5to
Herrada és el petit dels dos germans que corren al conjunt francès del Cofidis. El gran es diu José, té 37 anys (quatre més que el Jesús) i disputa la seva última Vuelta perquè ja ha anunciat la retirada. El Jesús, en canvi, té encara dinamita a les cames perquè és dels que sap escollir la fuga ideal per obtenir una victòria, la que va aconseguir l’any passat a la lleonesa Cistierna i aquest dimecres a Sòria. Ell és manxec, de Mota de Cuervo, famosa pels molins, però per triomfar li va molt millor l’altra Castella, l’associada als lleonesos.
L’estrany Evenepoel
Va aconseguir la primera victòria en una Vuelta entregada als astres estrangers, els que van pujar a la Laguna Negra a ritme calmat perquè així ho va demanar Remco Evenepoel, tot i que no va quedar clar si algun es va enfadar amb ell, perquè després de sol·licitar calma amb les mans, va intentar esgarrapar algun segon en l’esprint final. És molt bo, però de vegades actua de forma estranya, potser fruit dels 20 anys que necessiten, tot i que sigui un fenomen, una mica d’experiència.
Als 300 metres finals va ser on Herrada va accelerar de valent quan l’aposta més segura era la de Geraint Thomas, guanyador del Tour 2018 i que una caiguda va apartar ara de la lluita per la general. Es va quedar gairebé sense fetge Filippo Ganna marcant un ritme asfixiant a l’escapada, per beneficiar el seu company Thomas. A l’hora de la veritat el que va saltar, el que es va anotar el punt i va demostrar ser el més llest de la classe, va ser Herrada.
💫 Una batalla por la victoria hasta los metros finales... 🔥 ¡La fuga lo ha conseguido! 🎥 Revive el ÚLTIMO KM.
— La Vuelta (@lavuelta) 6 de septiembre de 2023
💥 A battle until the closing metres for the stage win as stage 1️⃣1️⃣ honours go the way of the break today. 🎥 Watch back the final KM!
#LaVuelta23 pic.twitter.com/OL49KNcWay
Va aconseguir la victòria del ciclista que va fitxar pel Movistar quan tenia el do d’anar per a figura. Sacrificar-lo com a gregari era com tallar-li les ales. Per això se’n va anar al Cofidis, on es va convertir en cap de l’equip, principalment a la Vuelta perquè el Tour no és un territori que li agradi massa. Es va emportar el seu germà gran, perquè junts també eren al Movistar. Ja ha guanyat tres etapes a la Vuelta, sempre en fuga, i fins i tot es va vestir amb el jersei vermell de líder el 2018.
Notícies relacionadesVa passar per Vinuesa camuflat entre els escapats. Es va emportar aplaudiments anònims com els dels aficionats repartits en la pujada a Laguna Negra. Va saber suportar l’envestida de Ganna, que es va prendre la pujada com si fos una cronoescalada. Ho va aguantar. Thomas es va quedar sense premi i es va deixar anar quan va veure que no podia contrarestar l’envestida del de Conca. Alegria i fins i tot paraules emocionades en record del Jesús, recentment mort, un habitual en el grup de ciclistes i cicloturistes que sortia pels voltants de Mota de Cuervo, sempre amb els Herrada, quan no estaven competint per mig Europa. Arriba ara l’etapa de Saragossa, on les previsions anuncien que el vent no provocarà una revolta que impedeixi l’esprint. I, tots, pensant ja en l’infern del Tourmalet, la cita de divendres, el plat fort de la setmana.
