La ronda espanyola
Evenepoel demostra a la Vuelta que els campions sempre responen
L’astre belga s’escapa amb Bardet a 90 quilòmetres de la meta, s’exhibeix a Larrau i guanya en solitari on treu més de vuit minuts a tots els favorits.
Els trios sempre acaben malament.
Quan un corre com un campió des del dia que va canviar la samarreta de l’Anderlecht per un mallot ciclista, la pilota per una bici, quan a Bèlgica li diuen que és el més gran i el comparen amb Eddy Merckx, perdre 27 minuts al Tourmalet és duríssim. Per no aclucar els ulls a la nit i gairebé perquè els mals pensaments li diguessin que fes la maleta i se n’anés a casa de Calp.
Remco Evenepoel, 23 anys, va treure tot el caràcter, pedaleig amb ràbia. Sabia que ja no guanyaria la Vuelta. És impossible. Però sí que podia triomfar en etapes, escapar-se en companyia de Romain Bardet a 90 quilòmetres de la meta, i triomfar després en solitari a més de vuit minuts dels favorits entre els quals es trobava fins divendres.
🥹 ¡Remco está de vuelta!
— La Vuelta (@lavuelta) 9 de septiembre de 2023
🥰 This one meant a lot! Remco is BACK!#LaVuelta23 pic.twitter.com/hqohbFPNwd
Va ser un dia d’entrega absoluta cap al corredor belga. Els enviats especials del seu país ja pensaven a tornar a les seves llars, però Evenepoel els va dir sobre la carretera i muntat a la bici que es quedessin perquè triomfaria en una etapa tan dura com la del Tourmalet i amb el camí marcat per la pujada a Larrau, la cimera que va enfonsar Miguel Induráin fa 27 anys durant el Tour.
El cartell d’un nen
Un nen, quan Evenepoel es trobava en plena ofensiva, amb la carretera plena d’aficionats navarresos que continuen recordant cada dia i per anys que passin Induráin, mostrava un cartell. Li demanava que no es rendís, com li sol·liciten els seguidors del seu país que recorren la Vuelta a les seves caravanes, que treuen les banderes de Bèlgica i la del Lleó de Flandes, el rei de la selva, símbol d’una part dels belgues i proveït de les empentes ciclistes d’Evenepoel. I com li va demanar la seva dona, ataca perquè «els campions sempre responen».
🔎INSIDE | Cuelate en el interior del podio de los ganadores antes de salir a recibir los aplausos del público.
— La Vuelta (@lavuelta) 9 de septiembre de 2023
🔎INSIDE | Go behind the scenes before our winners and leaders head out onto the podium to greet the fans after stage 1️⃣4️⃣.#LaVuelta23 pic.twitter.com/IQaiefeQlt
«Va ser molt difícil assimilar el que em va passar a l’Aubisque», va explicar Evenepoel després de triomfar a Larra-Belagua, a la frontera entre França i Navarra, molt a prop de la Pierre de Saint Martin, on Chris Froome va començar a guanyar el Tour del 2015. No hi va haver explicació. Ni estava malalt, ni havia dormit malament i, de sobte, en plena pujada es va quedar sense forces i es va despenjar. Ni tan sols va tenir ocasió el Jumbo d’assolar-lo. Es va apagar com una espelma quan es queda sense cera. Adeu a guanyar la Vuelta de nou i a sobre obrint el debat sobre si era o no un corredor per a tres setmanes. Dues vegades ha corregut el Giro i les dues, una per culpa de les caigudes i una altra per la covid, ha abandonat, tot i que, al mig, hi va haver el triomf inqüestionable del 2022 en la ronda espanyola.
L’avantatge de no ser ja favorit
Jugava amb avantatge. I això ho sabia tothom. Descavalcat de la baralla per la victòria, si s’escapava, si es colava en la fuga, ningú aniria contra Evenepoel. Hauria sigut totalment diferent si encara fos el gran rival del Jumbo. Qualsevol dels tres primers de la general, o igual els tres (per ordre, Sepp Kuss, Primoz Roglic i Jonas Vingegaard) haurien saltat immediatament i no hauria marxat en un grup, el de la classe mitjana, on ell era l’única gran figura, si s’exclou un Bardet que ja fa temps que ha deixat de combatre per les classificacions generals.
Així que a 90 quilòmetres de la meta va dir adeu als que l’acompanyaven en la fuga i només Bardet es va atrevir a seguir-lo fins que va rebentar com un globus a quatre quilòmetres de l’arribada. Era un Bardet al qual no es podia criticar per no donar un relleu i anar a roda. No va ser ni per comoditat, ni per morro. Simplement és que no podia i prova d’això és que va explotar sense que Evenepoel fes res per eliminar-lo.
«Em sento molt orgullós de la meva reacció. Ara el que vull és arribar a Madrid vestit amb el jersei de líder de la muntanya». El va conquistar a Navarra. Pot ser que no sigui la classificació més important, però Remco necessita sentir el contacte diari amb el podi, ser protagonista de la Vuelta, guanyar dues etapes i, segurament, tornar a intentar una victòria en la tercera setmana de competició.
We love the atmosphere the Basque fans make on the climbs 🤩
— Soudal Quick-Step Pro Cycling Team (@soudalquickstep) 9 de septiembre de 2023
Can’t wait to return here next year! pic.twitter.com/7q9yKuhqDE
Va plorar d’emoció al traspassar la línia d’arribada. Es va abraçar amb els auxiliars del seu equip i després amb Bardet, perquè s’escenifiqués que no hi havia hagut mals rotllos entre ells, entre un belga que, fins i tot sent flamenc, parla perfectament francès, i un rival que compartia aigua i barres energètiques durant l’escapada.
Notícies relacionadesEll va guanyar i la classificació general no es va alterar perquè només Juan Ayuso, a cinc quilòmetres del cim de Larrau, va intentar dos demarratges per comprovar el que ja havia divisat al Tourmalet. Si mirava a qualsevol costat només veia uniformes del Jumbo. Impossible moure’s. Millor deixar-ho per a un altre dia, amb l’Angliru i la Cruz de Linares, en el guió de la Vuelta escrit per a la setmana vinent.
