La ronda espanyola
Landa salva a l’Angliru un Kuss oblidat pels seus companys
Roglic triomfa en el gran cim asturià amb Vingegaard a roda després que el líder de la Vuelta perdés la roda del segon i tercer de la general a dos quilòmetres del cim.
Vine a l’Angliru, benvingut a la tortura.
Són els millors i res es pot fer davant el poder abismal de l’equip Jumbo. És igual la muntanya que pugin, el Tourmalet o l’Angliru. Sempre arriben els tres primers de la general en les tres primeres posicions de l’etapa, fins al punt que les circumstàncies convidarien a iniciar aquesta crònica amb el destacat que Mikel Landa conquista el gran cim asturià al travessar la meta en la quarta posició.
Poc o res més es pot fer a la Vuelta, això sí, oberta quant a saber qui serà el vencedor final entre un Sepp Kuss a la baixa, un Jonas Vingegaard amb molts números i un Primoz Roglic amb més segons del compte en el seu caseller.
L’esforç de Landa
És igual que faci calor o que la boira cobreixi els últims quilòmetres de l’Angliru. De poc serveix, en el monumental embús de públic i ciclistes, entre rampes de garatge, allà on creix la Cueña Les Cabres, que els aficionats es quedin afònics de cridar allò de «¡vinga, Landa!», perquè el titànic esforç del corredor alabès, el seu millor dia, no només des que va començar la Vuelta sinó el Tour, només li val per fondre el seu equip i salvar el liderat a Kuss quan els seus dos companys, Vingegaard i Roglic (vencedor a l’Angliru), el van deixar oblidat a dos quilòmetres del cim.
🔥 ¡Otro dominio de @JumboVismaRoad para lograr un triplete y ser más líderes! Revive el ÚLTIMO KM.
— La Vuelta (@lavuelta) 13 de septiembre de 2023
⚡ It was slow to the top but once they made it, the Jumbo-Visma train sped down to the finish line to take a 1-2-3. Relive the Last KM#LaVuelta23 @CarrefourES pic.twitter.com/7EHh0A5nMi
El ciclisme és un esport que també viu de la polèmica i de les interpretacions, dels gestos i de les paraules, de la màgia de cimeres com l’Angliru i del carinyo cap als centenars de seguidors que es van aglutinar en els seus pendents. Públic asturià que va observar com Remco Evenepoel fracassava en el seu intent per ser un tità en un cim on no es pot atacar des de lluny. Que van veure com Juan Ayuso i Enric Mas es distanciaven del que ja abans de començar l’etapa semblava una missió impossible, pujar al podi de Madrid al costat de dos Jumbos.
I que, sobretot, van sentir la respiració dels tres de la general, els tres millors d’aquesta Vuelta i almenys dos d’ells, Vingegaard i Roglic, els dos millors del món amb el permís de l’absent Tadej Pogacar. Roglic va accelerar a la Cueña Les Cabres per trencar el pla de Landa i el seu equip per guanyar l’etapa. I va passar allò de cada dia, com si fos el pla habitual d’esmorzar, dinar i sopar. Els tres de la Vuelta es van quedar sols, van distanciar els altres fins que a dos quilòmetres del cim les cames de Kuss van dir prou per obrir-se i perquè ni Vingegaard ni Roglic l’esperessin.
Dues etapes decisives
Va passar el que havia de passar. Qualsevol altra circumstància, per exemple, que haguessin frenat perquè Kuss celebrés el 29 aniversari amb una victòria a l’Angliru, hauria sigut un fiasco i una estafa per a la Vuelta. Hi ha llibertat al Jumbo, cosa que en el fons és una alegria per a l’etapa d’aquest dijous, l’última de muntanya en zona cantàbrica i per a la de dissabte, un altre calvari per anar en bici.
Quan semblava que el doble vencedor del Tour, un Vingegaard que va respectar Roglic i no li va esprintar al cim, es vestiria de vermell, Landa va atrapar Kuss i el va salvar per la campana davant la fúria dels seus dos companys.
¡𝐄𝐒 𝐋𝐀 𝐈𝐌𝐀𝐆𝐄𝐍 𝐃𝐄 𝐋𝐀 𝐕𝐔𝐄𝐋𝐓𝐀!
— Eurosport.es (@Eurosport_ES) 13 de septiembre de 2023
¡𝐑𝐎𝐆𝐋𝐈𝐂 𝐘 𝐕𝐈𝐍𝐆𝐄𝐆𝐀𝐀𝐑𝐃 𝐃𝐄𝐉𝐀𝐍𝐃𝐎 𝐒𝐎𝐋𝐎 𝐀 𝐊𝐔𝐒𝐒 𝐄𝐍 𝐄𝐋 𝐀𝐍𝐆𝐋𝐈𝐑𝐔!
🤯🤯🤯#LaVuelta23 | #LaVueltaEurosport pic.twitter.com/dPWPn6KBqg
«De moment Sepp va en vermell i espero que segueixi vestit així», va recalcar Roglic després de guanyar l’etapa, tot i que, certament, va semblar dir-ho per la boca petita perquè, en el fons, el seu company nord-americà li està llançant per la borda l’estratègia que tenia estipulada molt abans que Vingegaard s’apuntés a la Vuelta. Volia guanyar en aquest 2023 totes les carreres per etapes que ha disputat, amb el Giro al capdavant. I va afegir: «Tenim llibertat perquè tots tres donem el millor de nosaltres mateixos. Guanyarà el que tingui les millors cames», frase possiblement més creïble que la primera.
Kuss va salvar el liderat davant Vingegaard, abans que res un doble vencedor del Tour, per tot just 8 segons. «Em queda encara un tret, però tinc per darrere dos grans campions». Sentir el seu alè, sobretot el del corredor danès, no és una faceta tranquil·litzadora i mereix alguna cosa més que prendre una valeriana per poder dormir com un tronc.
