La xarxa de boies marines tanca pels impagaments de la Generalitat

La xarxa de seguiment marí de la Generalitat, coneguda en sigles per XIOM i formada per cinc boies i quatre mareògrafs, ha deixat de funcionar perquè l'Administració catalana no paga el seu manteniment des de fa més d'un any als tècnics i científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s'encarreguen de la gestió. La penúltima boia, que estava fondejada a la vora de la desembocadura del Llobregat, es va retirar ahir de l'aigua per ser guardada en un magatzem, mentre que l'única que queda, a Blanes, seguirà els seus passos d'aquí pocs dies. Recentment, un temporal va avariar la del delta de l'Ebre i no hi va haver diners per reinstal·lar-la.

Les boies, ancorades al fons marí, registren acceleracions verticals quan passen les onades, mentre que els mareògrafs, instal·lats als ports, mesuren els moviments del nivell del mar. Els dos instruments són útils per a l'anàlisi de moviments portuaris, aqüicultura, salvaments, esports nàutics, previsió meteorològica i de canvi climàtic i disseny d'emissaris, entre moltes altres activitats.

EN PERFECTE ESTAT / Les boies retirades estan en perfecte estat, de manera que es podrien tornar a utilitzar si arribessin èpoques millors. Com que la XIOM va començar el seu camí el 1984, el tancament suposa la pèrdua en alguns casos d'una sèrie amb dades ininterrompudes des de fa 29 anys.

El Departament de Territori i Sostenibilitat aportava la part principal del manteniment (50%), mentre que la resta se'l repartien a parts iguals Ports de la Generalitat i el Servei Meteorològic, que depenen de la mateixa conselleria. «És una decisió que no ens agrada, però s'han de tenir en compte les prioritats en aquesta època de tantes restriccions», diuen concisament fonts de Territori i Sostenibilitat.

El laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC té un contracte amb la Generalitat des del 1992 per a la gestió de la XIOM. El cost per al manteniment és d'uns 20.000 euros al mes, inclosos els dos i mig llocs de treball directes que genera la supervisió contínua dels equips i de les dades. «Sortim molt més barats que les xarxes d'altres països», afirma Manuel Espino, investigador del laboratori de la UPC. A més, afegeix, els últims anys ja s'havien patit dràstiques retallades econòmiques (40% respecte al 2010). De fet, aquest va ser el motiu que va obligar el 2011 a desprendre's de quatre boies meteorològiques.

Dels diners per al 2012 només se'n va rebre el 15%. A més, i tot i que ho va fer en altres ocasions, la universitat no passa pels seus millors moments i ara no pot avançar cap quantitat, de manera que als investigadors no els ha quedat cap altre remei. «O la desmantellem o ens enfonsen», lamenta Espino. Els equips no tan sols són cars -cada boia pot valer 50.000 euros-, sinó que també ho són les assegurances per a pèrdua o desperfectes, que sumen uns 20.000 euros anuals per a tota la

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits piquen més unes persones que d’altres?

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

XIOM. «Les coses al mar són cares», relata Espino, que recorda que per al manteniment s'han de fer servir vaixells i submarinistes.

A Catalunya hi seguiran havent les boies pertanyents a la xarxa de Ports de l'Estat -la XIOM es va col·locar en llocs complementaris, no redundants-, encara que la situació també és precària. De les tres actuals, aviat desapareixerà la històrica de Palamós i ja només quedaran les de Tarragona i Barcelona.