La nau 'New Horizons' s'acosta a Plutó després de viatjar 9 anys

Quan la sonda nord-americana New Horizons va sortir cap a Plutó, el dia 19 de gener del 2006, el seu objectiu era encara el més petit i allunyat dels planetes del sistema solar. Nou anys després, quan es troba a punt d'arribar al seu destí, Plutó ja no està catalogat com a planeta, sinó com a plutoide o planeta nan, però segueix mantenint els mateixos atractius que van portar la NASA a programar una missió a tan llarg termini. Plutó és l'únic gran cos del sistema clàssic de nou planetes que no ha rebut mai la visita d'una nau.

La sonda, que pesa 480 quilos, va abandonar el dia 6 de desembre la fase d'hibernació en la qual ha passat dos terços del seu viatge i a partir del dia 15 començarà l'observació del planeta nan, un treball que inclourà fotografies i anàlisi del vent solar, de les partícules d'alta energia i de la concentració de pols. La seva no serà una missió orbital, sinó una parada dins d'un viatge més llarg: de forma progressiva, la sonda s'anirà acostant, arribarà a una màxima aproximació el 14 de juliol -a 13.000 quilòmetres de Plutó- i finalment prosseguirà el seu viatge per buscar altres cossos del llunyà cinturó de Kuiper. I més enllà.

TOT EL QUE SE SAP / Encara que porti una càmera telescòpica d'alta resolució, New Horizons no subministrarà unes imatges tan pròximes com les realitzades per la sonda Rosetta al cometa 67P, per posar un exemple, però la NASA confia que la informació obtinguda sigui infinitament millor que la que està disponible en l'actualitat, procedent la majoria del telescopi Hubble. De fet, no es descarten sorpreses majúscules tenint en compte que durant els últims anys s'han descobert dues llunes de les quals no es tenia constància (Cèrber el 2011 i Estígia el 2012). De Plutó se sap que és un cos esfèric de 2.300 quilòmetres de diàmetre (una cinquena part de la Terra), cinc satèl·lits (un d'ells gegant, Caront, amb el qual forma un sistema binari) i una gèlida temperatura superficial (entre -220o i -240o), a més de diversos detalls orbitals, però se'n desconeixen la majoria de les característiques internes.

Notícies relacionades

La IA i el nobel Acemoglu

Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

Per arribar a la regió de Plutó, la sonda ha recorregut la barbaritat de 5.000 milions de quilòmetres durant una peculiar trajectòria que va incloure una parada a Júpiter per aprofitar la seva assistència gravitatòria. Això li va permetre arribar a la seva velocitat actual de 83.000 quilòmetres per hora i escurçar un viatge que, contràriament, no hauria arribat a Plutó fins a l'any 2020.

«Durant dècades vam pensar  que Plutó era un petit cos estrany als afores del sistema; ara sabem que és realment una porta d'entrada a una regió sencera de nous mons al cinturó de Kuiper, i New Horizons proporcionarà un primer pla per a la seva observació», ha comentat Hal Weaver, científic del projecte.