El sexe de les cèl·lules

¿És una bona idea provar un fàrmac en unes cèl·lules només masculines o només femenines quan aquest remei se subministrarà després a persones dels dos sexes? Això és el que passa actualment en la majoria dels experiments, però alguns científics creuen que no és prudent. Tant a Europa com als Estats Units s'estan fent passos per aconseguir que hi hagi igualtat fins i tot en els teixits que s'utilitzen en els laboratoris.

Així ho demana Horizonte2020, el programa de finançament de la ciència de la Unió Europea, que l'any passat va començar a seleccionar experts capaços d'avaluar si els projectes que demanen fons compleixen aquesta igualtat. L'octubre del 2014, l'Institut Nacional de Salut (NIH) dels Estats Units va començar una política similar, amb una assignació de 10,1 milions de dòlars, per equilibrar el gènere en els projectes que finança.

Aquests moviments es deuen en part a una allau de troballes que han ampliat el rang de diferències en el funcionament de les cèl·lules masculines i femenines. Entre d'altres, dos treballs publicats a Nature i Nature communications l'any passat per part d'un equip internacional del qual forma part Fátima Gebauer, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Els articles han revelat que la cèl·lula disposa de maquinàries diferents per extreure informació dels cromosomes masculins i femenins.

TAMBÉ EN MINORIES 

Des de sempre s'han esgrimit abstractes arguments científics per justificar la discriminació entre els sexes. No obstant, només recentment s'ha començat a prestar atenció a les diferències molt concretes de salut entre homes i dones. No va ser fins al 1993 quan el NIH va consagrar que els assajos clínics de fàrmacs s'havien de fer no només amb homes blancs, sinó també amb dones i amb representants de minories. D'aquesta manera, es pensava aturar la incidència més important d'efectes adversos d'alguns fàrmacs entre les dones.

No obstant, aquest problema persisteix, i les diferències en salut segueixen sent macroscòpiques: per exemple, les dones pateixen el doble d'Alzheimer que els homes, i aquests el doble de Parkinson que elles. I el fum del tabac també provoca més càncer de pulmó en elles. Per això, ara Europa i els Estats Units demanen que el sexe es tingui en compte també en les fases preclíniques, és a dir, en els estudis amb rates i amb cèl·lules.

«Tradicionalment s'ha pensat que els cromosomes sexuals influïen en els teixits reproductius, que al seu torn produïen hormones que causaven efectes en altres teixits: per exemple, la testosterona, que fa que els músculs dels homes siguin més grans», explica Neil Bradbury, professor de Fisiologia de la Chicago Medical School i autor el 2014 d'un article titulat ¿Quin és el sexe de les teves cèl·lules? Els cromosomes sexuals són porcions d'ADN en forma de XX en les cèl·lules femenines i de XY en les masculines. Aparentment, és l'única diferència que hi ha entre els dos tipus de cèl·lules.

«Però ara veiem que les diferències en les cèl·lules són intrínseques i independents de les hormones. Per exemple, una cèl·lula del fetge masculí funciona de manera diferent d'una del femení. El fetge és justament un dels llocs per on s'elimina la toxicitat dels fàrmacs», explica. Per això, seria essencial que les investigacions utilitzessin cèl·lules dels dos sexes, cosa que actualment no es té en compte en la majoria dels casos. La influència dels cromosomes sexuals seria enorme en la maquinària cel·lular. «La cèl·lula fabrica una de cada 20 proteïnes que necessita per a les seves funcions a partir d'ordres contingudes en els cromosomes sexuals», afirma Bradbury.

Els estudis de Fátima Gebauer s'han centrat precisament en aquestes ordres. Al tenir les dones dos cromosomes X, teòricament haurien de generar el doble de material genètic que els homes, que en tenen només un. Això mataria la cèl·lula, que en canvi disposa d'una maquinària de «compensació de dosi» que iguala el material produït. Gebauer i els seus col·laboradors han estudiat com funciona aquesta maquinària en la mosca Drosophila, on els detalls són diferents, però el problema és el mateix.

LA PROTEÏNA 

Notícies relacionades

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones

«Hem descobert una proteïna que es troba en la mateixa quantitat en les cèl·lules dels dos sexes, però que actua de manera oposada», afirma Gebauer. La proteïna, anomenada UNR, és una peça clau del complex de molècules que porta a terme la compensació de dosi. En els mascles, la UNR activa el procés que promou la transcripció dels gens dels cromosomes sexuals. Per contra, en les femelles actua com a inhibidor d'aquest complex.

«Aquesta proteïna està present en molts altres processos i és gairebé igual a les nostres cèl·lules, per la qual cosa es pot sospitar que hi haurà diferències de sexe també en altres funcions i en humans. El mateix podria passar amb moltes altres proteïnes», conclou Gebauer.