La nau russa sense control 'Progress M-27M' es precipita cap a la Terra

La nau de càrrega espacial russa 'Progress M-27M' es precipita cap a la Terra sense que se sàpiga exactament ni quan ni on cauran les seves restes, en un dolorós revés per a la indústria aeroespacial de Rússia.

"Pronosticar amb exactitud la data i el lloc on cauran els fragments de la Progress que no es desintegrin a la capes denses de l'atmosfera només serà possible unes quantes hores abans que això passi", ha dit a l'agència oficial russa RIA Nóvosti una font del sector aeroespacial, que va afegir que la velocitat del descens dependrà de l'estat de l'atmosfera i del vent solar, però va recalcar que "en les últimes 24 hores la nau de càrrega ja ha perdut desenes de metres d'altitud".

Les naus Progress, que s'utilitzen des de fa 35 anys, són un dels grans orgulls de la indústria aeroespacial russa, amb un historial pràcticament immaculat: fins ara havien tingut un sol accident, l'agost del 2011, provocat per una avaria del coet portador.

El Centre de Control de Vols Espacials (CCVE) de Rússia va perdre el control del vehicle de càrrega, llançat des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) dimarts a les 07.10 GMT, després que aquest quedés situat en una òrbita errònia i deixés d'enviar dades a la Terra ja que no es van desplegar totes les seves antenes.

Tots els intents per reprendre el control de la nau automàtica, que havia de portar a l'Estació Espacial Internacional (EEI) prop de 2,5 tones de subministraments --combustible, oxigen, aliments, equips científics--, han sigut fins ara infructuosos. "Durant unes proves addicionals (...) s'ha detectat falta d'hermetisme en els principals conductes del sistema de propulsió, de manera que és impossible que la nau continuï el seu vol i s'acobli de manera segura a l'EEI", ha declarat Ígor Komarov, director de Roscosmos, l'agència espacial russa.

Una setmana per caure

El CCVE ha anunciat que continuarà intentant establir una comunicació amb la Progress que permeti donar-li ordres, ja que si s'aconsegueix, la seva caiguda es podria controlar fins a cert punt. Aquesta es podria produir la setmana que ve, entre els dies 5 i 7 de maig, segons la corporació Energuia, fabricant de les naus de càrrega.

El cap del programa de vols del segment rus de l'EEI, Vladímir Soloviov, ha indicat que l'experiència dels anteriors enfonsaments de les naus Progress a l'oceà Pacífic mostren que els elements del vahicle de càrrega no arriben fins a la superfície de la Terra. "Com a regla, es cremen a les capes denses de l'atmosfera, a uns 60 quilòmetres d'altura", ha explicat Soloviov, en roda de premsa.

El número dos de Roscosmos, Aleksandr Ivanov, ha indicat que l'avaria "probablement està relacionada amb la separació de la nau del coet portador", encara que ha recalcat que s'hauran d'esperar els resultats de la investigació per establir-ne la causa.

Les autoritats de sector aeroespacial rus coincideixen que la pèrdua de la Progress no afectarà els actuals tripulants de l'EEI: els russos Anton Xkaplerov, Guennadi Padalka i Mikhaïl Kornienko, la italiana Samantha Cristoforetti i els nord-americans Terry Virts i Scott Kelly. "Hem fet un inventari del que hi ha a bord (de l'EEI) i puc dir que hi ha prou reserves de tot: oxigen, aigua, combustible", ha dit Soloviov, que ha afegit que haurien de ser suficients fins a l'arribada del pròxim vehicle de càrrega, prevista per al 6 d'agost.

Llançament avançat

No obstant, el més probable és que l'agència espacial russa avanci el llançament de la 'Progress M-28M', que ja és al cosmòdrom de Baikonur, que es podria portar a terme a partir del juny, ja que es requereix com a mínim una mica més d'un mes per als preparatius de la nau.

Notícies relacionades

Una sonda de la NASA s'estavellarà avui contra la superfície de Mercuri

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

La família de les Progress va néixer per proveir l'estació espacial soviètica tripulada 'Saliut 6', la primera per a missions de llarga durada, posada en òrbita el 1979. Cada any, Rússia envia entre tres i quatre vehicles de càrrega amb subministraments per a l'Estació Espacial Internacional, un projecte en què participen 16 països i que té un cost estimat en 100.000 milions de dòlars.

La plataforma, amb tripulants a bord de manera continuada des del 2000, té una massa de prop de 450 tones i orbita a una distància d'entre 335 i 460 quilòmetres de la Terra, amb una velocitat d'uns 27.000 quilòmetres per hora.