MISSIÓ ESPACIAL

Una sonda de la NASA s'estavellarà avui contra la superfície de Mercuri

La 'Messenger' posarà fi als seus dies creant un cràter d'uns 16 metres de diàmetre

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

La sonda nord-americana 'Messenger' s'estavellarà aquest dijous contra la superfície de Mercuri després d'una prolongada missió --més de 3.000 òrbites al seu voltant-- que ha servit per obtenir informació clau per conèixer millor un dels planetes més desconeguts i més difícils d'investigar del sistema solar, segons ha informat la NASA en un comunicat publicat aquesta setmana. En total, ha aconseguit 270.000 imatges i 10 terabytes de mesuraments científics.

La veterana nau, ja sense gens de combustible, s'està acostant a la superfície atreta per la gravetat de Mercuri. La sonda sobreviurà al procés d'acostament ja que el planeta no disposa d'una atmosfera prou gruixuda per desintegrar-la. Per aquest mateix motiu, la superfície està plena de forats causats per l'impacte de meteorits.

La NASA preveu que el xoc es produeixi a una velocitat de 14.080 quilòmetres per hora al voltant de les 19.30 GMT, una més a l'Espanya peninsular. La sonda, que pesa 513 quilos i fa tres metres d'ample, generarà en l'impacte un cràter de 16 metres de diàmetre a prop del pol nord del planeta, encara que molt possiblement serà oblic i poc profund a causa de la trajectòria de la nau.

Inicialment estava previst que la missió, amb un pressupost de 450 milions de dòlars, durés un any, però la NASA la va ampliar dues vegades per buscar respostes a les preguntes que van deixar les primeres observacions de la sonda.

La nau 'Messener', llançada el 3 d'agost del 2004, es va convertir el 2011 en la primera sonda a orbitar al voltant de Mercuri, el planeta més pròxim al Sol i el més petit dels planetes 'clàssics'. Les dades que ha proporcionat la sonda de la NASA són les primeres que arriben des de la rodalia de Mercuri des de les que va enviar la 'Mariner 10', nau també nord-americana que va sobrevolar tres vegades el planeta entre el 1974 i el 1975.

"La missió va descobrir una superfície rica en diversitat química, inclosos volàtils. Va fotografiar estranys forats on el material sembla haver-se evaporat en l'espai sota el sol abrasador", destaca la NASA en el comunicat, publicat juntament amb un vídeo commemoratiu dels èxits de la sonda. "Va dibuixar un vast mapa de dipòsits volcànics i va descobrir dipòsits d'aigua gelada en les profunditats de cràters polars on no arriba la llum del sol", afegeix l'agència espacial.

Notícies relacionades

Mercuri és un dels planetes que més ha costat investigar, ja que es mou molt més ràpid que la Terra i una nau espacial s'ha de desplaçar a uns 104.607 quilòmetres per hora per arribar-hi i a més enfrontar-se a la calor del Sol. Els científics de 'Messenger' van resoldre aquest problema amb un gran para-sol de ceràmica que suporta la calor i protegeix la nau espacial, que a més està dissenyada  per limitar la seva estada quan passa per àrees més calentes. També es van utilitzar altres materials d'alta tecnologia, com panells solars i altres instruments per mantenir la temperatura dins dels seus rangs.

Mercuri, Venus, la Terra i Mart són planetes terrestres rocosos, però Mercuri és el més petit, el més dens, el que té la superfície més antiga, el que registra més variació diària en la temperatura de la superfície i, a la vegada, el menys explorat. Pels científics, la comprensió d'aquesta baula entre els planetes terrestres és crucial per entendre millor com es van formar i van evolucionar els planetes del sistema solar.