Lleons de les cavernes en un santuari de fa 30.000 anys

Més de 500 ossos de lleons de les cavernes de fa uns 30.000 anys han sigut localitzats per investigadors russos a l'interior d'una cova de la república de Baixkíria (o Baixkíria), al sud dels Urals. Els ossos, que constitueixen la principal concentració de fòssils de l'espècie descoberta fins ara, van ser possiblement portats a la cova per humans amb algun significat simbòlic, consideren els científics. Possiblement es tractava d'un santuari.

A la cova, coneguda com Imanai, també es va localitzar el crani d'un ós de les cavernes perforat amb una antiga llança, així com diverses armes de pedra atribuïdes al període Mosterià, encara que no hi ha senyals que els humans prehistòrics visquessin allà.

"Tal quantitat d'ossos de lleons de les cavernes és una cosa realment única al món", ha afirmat l'investigador principal, Pavel Kosintsev, de la Acadèmia Russa de Ciències, en declaracions recollides per 'The Siberian Times'. Els lleons de les cavernes, que es van extingir fa uns 13.000 anys, eren un 25% més grans que els que actualment viuen a l'Àfrica.

"De forma sorprenent, els ossos van ser trobats en les profunditats de la cova, a uns 100 metres de l'entrada --ha destacat Kosintsev--. Per regla general, els lleons no penetraven en llocs tan profunds. No era típic d'ells". Encara que amb anterioritat ja s'havien trobat ossos de la mateixa espècie en altres coves profundes, es creu que o bé eren lleons malalts o bé cadells perduts.

Notícies relacionades

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

Aquesta circumstància porta Kosintsev a considerar que la cova era una espècie de santuari on els humans portaven les seves preses (o les seves restes) com a trofeu. Possiblement, les armes de pedra utilitzades a la caça van ser deixades abandonades pel mateix motiu. "Si els pobles antics van viure en aquesta cova, hi hauria d'haver ossos dels animals que menjaven habitualment. No vivien aquí, sinó que utilitzaven aquest lloc per a altres propòsits, molt probablement com a santuari", insisteix.

Datació

Els fòssils encara no han sigut datats, però el material recollit en les capes superiors del terra de la cova durant un reconeixement ha resultat ser d'uns 30.000 anys d'antiguitat. Els estrats més vells, consideren els científics, poden arribar a 60.000 anys. "Podria ser el santuari més antic del món d'aquest tipus. Però, per descomptat, haurem d'esperar a disposar de les dades exactes". La datació la portarà a terme la Universitat Pedagògica Estatal Herzen, a Sant Petersburg.