El primer 'Homo'
Descoberts a Sud-àfrica més de 1.500 fòssils d'un singular homínid
L'espècie barreja trets moderns amb altres propis d'australopitecs
Homo naledi /
Un equip internacional de paleontòlegs ha descobert en una cova de Sud-àfrica una nova i fascinant espècie d'homínid que combina trets primitius propis d'Australopithecus, començant per un cervell de mida petita, i altres característiques més modernes típiques del gènere Homo, la nostra estirp en el llarg camí de l'evolució, com els peus, que són pràcticament d'home modern, i una sorprenent capacitat per realitzar ritus funeraris -enterrar els seus congèneres deliberadament-. Els investigadors han descobert ni més ni menys que 1.550 ossos pertanyents a una quinzena d'individus, cosa que constitueix l'acumulació més gran de fòssils d'homínids antics trobats fins ara al continent africà.
Les restes de l'espècie, batejada com a Homo naledi, que en la llengua local sesotho significa «estrella», van aparèixer pràcticament amuntegades a les profunditats d'una cova de difícil accés anomenada Rising Star, a Maropeng, a prop de Johannesburg, un paratge molt ric paleontològicament parlant i que està catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. I encara hi pot haver molts més fòssils perquè per ara només s'ha excavat en un metre quadrat. Les restes encara no han pogut ser datades, i per això no se sap l'antiguitat de Homo naledi, tot i que els investigadors creuen que el més probable és que tinguin més de 2,5 milions d'anys i constitueixin per tant el representant més antic del gènere Homo.
PARTICIPACIÓ ESPANYOLA / La investigació ha sigut coordinada per les universitats de Witwatersrand (Johannesburg), Nova York i Wisconsin, amb el suport de la National Geographic Society, i hi han participat també investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC) i altres centres d'investigació. «Hem descobert una nova espècie d'avantpassat», sintetitza el director de les excavacions, el nord-americà Lee Berger. «Aquest descobriment farà història», afegeix Terry García, de la National Geographic.
Encara que les primeres restes es van descobrir el 2013, no s'havien donat a conèixer fins ara a causa de la gran quantitat de fòssils que anaven apareixent. Els científics han esperat a tenir una reconstrucció i una classificació de les peces. Els detalls de la investigació s'han publicat a la revista científica eLife i en un monogràfic de National Geographic.
A partir dels fòssils descoberts s'ha pogut determinar que Homo naledi d'adult feia 1,5 metres i pesava 45 quilos. Les seves característiques estan molt pròximes al gènere Homo pel que fa a masticació, manipulació i locomoció, per exemple, mentre que per l'estructura del seu tors i el joc del tòrax amb la pelvis, s'acosta més a Australopithecus, gènere de primats homínids que va desaparèixer fa dos milions d'anys. I el mateix passa amb la capacitat cranial, de tot just 500 centímetres cúbics, com una taronja. Les mans «suggereixen que tenia capacitat per a fer servir eines», insisteix un comunicat fet públic pels investigadors. I pel que fa als peus, «és pràcticament impossible distingir-los dels de l'home modern. Podia caminar llargues distàncies».
«Encara no disposem de datacions, i per això, de moment, no podem saber quan va viure, però les anàlisis morfològiques el situen en l'origen del gènere Homo», explica Markus Bastir, investigador del MNCN.
Al marge de la riquesa en brut, amb els més de 1.500 fragments trobats a la cova, un aspecte molt destacat del jaciment és que els individus no només pertanyen a una mateixa espècie, sinó que formaven part d'una mateixa població -són possiblement coetanis- i tenen edats variades, des de bebès fins a persones d'edat avançada. «Estem davant una estupenda oportunitat per obtenir informació que ens permeti reconstruir la nostra complexa història evolutiva», apunta el científic del MNCN.
Després de la troballa, els investigadors es van preguntar per què els ossos van aparèixer en una cambra profunda -a 90 metres de l'entrada de la cova- que «no ha estat mai en contacte amb la superfície», assenyalen. El túnel d'accés és molt costerut i tan estret que només les persones més baixetes són capaces d'arribar-hi pel seu propi peu.
HIPÒTESI DE L'ENTERRAMENT / «Al principi ens vam imaginar diverses possibilitats, incloent-hi un atac de depredadors i un desastre natural -relata Berger-, però ara creiem que Homo naledi practicava ritus funeraris». És a dir, els cossos van ser col·locats deliberadament pels seus congèneres a la cambra. «Fins ara es pensava que aquestes pràctiques eren exclusives de l'Homo sapiens, la nostra espècie, els representants més antics del qual tenen uns 200.000 anys. És un descobriment extraordinari», prossegueix el director de les excavacions. «Tot apunta que aquesta espècie d'Homo, morfològicament primitiva, podria haver tingut uns patrons de comportament més complexos dels que li atribuïm en un principi», diu per la seva part Markus Bastir.
Els fòssils representen un desafiament per als investigadors. «Els canells i els peus són molt similars als de l'home modern, però al mateix temps el seu petit cervell i la forma de la part superior del seu cos estan més a prop de l'Australopithecus», resumeix Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres. El descobriment, en definitiva, podria ajudar a comprendre aquella complexa transició que es va produir fa uns dos milions d'anys. Berger avisa esperançat: «Homo naledi encara no ha revelat tots els seus secrets. A la cova encara hi pot haver centenars o fins i tot milers de fòssils més».
