Projecte científic per crear òrgans humans en porcs

Aconseguir que els porcs es converteixin en incubadores biològiques, capaces de crear òrgans humans. Aquesta és la nova línia de recerca que està desenvolupant un grup de científics als Estats Units i a la qual ha tingut accés la BBC. Una tècnica polèmica, de manipulació d’embrions, que té com a finalitat acabar amb l’escassetat mundial d’òrgans per a trasplantaments.

Els embrions que ha aconseguit un equip de la Universitat de Califòrnia a Davies són un combinat de cèl·lules mare d’éssers humans i ADN dels animals. Les cèl·lules van ser injectades en l’embrió dels porcs i es va aconseguir crear amb èxit embrions humanoporcins als quals han anomenat «quimeres». Després aquests embrions van ser implantats en una truja, on van madurar durant 28 dies, abans de donar per acabat l’experiment i analitzar-ne els teixits.

D’acord amb Pablo Ross, el científic argentí que lidera l’equip d’investigadors, si es permetés completar la gestació d’aquests embrions quimera, el resultat serien garrins aparentment com qualsevol altre de la seva espècie, però que haurien desenvolupat un òrgan intern humà. Aquests garrins constituirien així un banc per a trasplantaments.

El treball a què ha tingut accés el programa Panorama de la BBC emès ahir a la nit va consistir a fer servir una tècnica d’edició genètica coneguda com a Crispr per eliminar una secció de l’ADN del porc, necessari perquè l’embrió desenvolupi el pàncrees. Després de crear un «buit» s’hi van injectar cèl·lules mare humanes de plenipotència induïda (IPSI), que tenen la capacitat de ser la base teòrica per al possible teixit humà de diferents òrgans.

«Esperem que aquest embrió de porc es pugui desenvolupar normalment, però el pàncrees estaria compost gairebé exclusivament de cèl·lules humanes i podria ser compatible amb el trasplantament a un pacient», va assenyalar Ross, llicenciat en medicina veterinària  i especialista en biologia reproductiva.

OBJECTE DE CONTROVÈRSIA

L’estudi no està exempt de riscos i això explica que sigui controvertit. El setembre de l’any passat, les autoritats sanitàries dels Estats Units van advertir que no donarien suport a investigacions amb quimeres fins a saber més coses de les seves implicacions. El principal temor és que les cèl·lules humanes puguin «emigrar» al cervell en desenvolupament i que l’animal pugui néixer amb un cervell que d’una manera o altra resulti més humà. «Creiem que el potencial perquè creixi un cervell humà és molt baix, però és un aspecte que estem investigant», respon Ross.

Walter Low, professor del departament de neurocirurgia de la Universitat de Minnesota, amb un equip que també està realitzant experiments amb embrions quimera per produir, entre altres coses, neurones i tractar pacients amb Parkinson, considera els porcs com a «incubadores biològiques» ideals per al desenvolupament d’òrgans humans.

Òrgans que es poden utilitzar per crear no tan sols pàncrees, sinó també pulmons, còrnies, fetges o cors, fets a mida, utilitzant les cèl·lules del pacient que necessiti el trasplantament. «Una còpia genètica exacta del seu fetge», posa com a exemple Low, «però en una versió més jove i sana». Aquest tipus d’òrgan eliminaria el perill de rebuig i evitaria la necessitat que el trasplantat hagués de prendre medecines immunosupressores, que tenen efectes secundaris.

EXPERIMENTS AMB RATOLINS

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

No és la primera vegada que s’intenten crear quimeres. En el passat, els científics van aconseguir obtenir un ratolí amb un pàncrees de rata i ratolins amb fetges gairebé completament humans. Però la possibilitat que en el futur la medicina utilitzi granges d’òrgans inquieta els grups de defensors dels animals. Peter Stevenson, de l’organització Compassion in World Farming, vol que primer «es demanin més donacions d’òrgans a la gent» i que només s’utilitzin porcs amb aquesta finalitat com a últim recurs.

L’escassetat d’òrgans és un problema a tots els països. Que la demanda sigui molt més gran que l’oferta porta a un mercat negre internacional d’òrgans. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), calcula que el 8% dels trasplantaments que es fan al món cada any són producte del tràfic il·legal, en mans de màfies que s’aprofiten de les poblacions més pobres de països com l’Índia, el Pakistan i les Filipines. A internet hi abunden les ofertes d’òrgans i de clients que els compren. Per un ronyó es paguen entre 150.000 i 200.000 dòlars. Un mercat macabre amb el qual la ciència podria acabar un dia.