Serps mimètiques

De vegades ens sembla que les formes de plantes i animals són infinites. La feina dels naturalistes ha estat classificar-les i trobar relacions entre elles. Un dels fenòmens més intrigants que es presenten són les espècies que adopten un aspecte semblant a d’altres, en general per atreure amics o enganyar possibles enemics. El mimetisme en les serps ha estat una qüestió discutida en termes d’evolució biològica. Uns estudis recents ens donen idees de com es pot produir.

Quan les idees de l’evolució de les espècies van anar sent establertes a la segona meitat del segle XIX, hi va haver naturalistes que es van preguntar per quins motius algunes serps tenien un aspecte molt semblant encara que fossin espècies molt diferents. Un cas és el de les serps de corall, que tenen uns patrons de colors molt vistosos a la pell i són molt verinoses. Altres que no ho són tenen el mateix patró de bandes. Es va proposar que és un sistema que alerta els depredadors del perill que els representa el verí de les serps i hi ha una selecció a favor de tenir una coloració semblant en diferents espècies encara que no siguin perilloses.

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

S’acaba de publicar l’estudi més exhaustiu que s’ha fet mai per verificar aquesta hipòtesi. Un grup d’investigadors americans ha estudiat la distribució de més de mil espècies de serps americanes, tant les que són verinoses com les que no, i en comparen l’aspecte i l’ADN. Troben que les que tenen la mateixa coloració de les serps de corall són al mateix territori, encara que siguin d’espècies molt separades pel seu genoma, i que en general el nombre de serps verinoses és superior al de les que no ho són.

Tot això confirma que el mimetisme és un sistema eficaç per protegir aquestes espècies dels depredadors. Un altre dels resultats interessants és que de vegades algunes espècies han anat perdent els colors que tenien una funció protectora. És possible que mantenir la guarda impliqui gastar una energia que un cop passat el perill s’estalvia.