El tauró de Groenlàndia és el vertebrat més longeu

Un nou estudi científic de la revista 'Science', publicat aquest divendres, ha revelat un dels secrets més ben guardats de la naturalesa: el vertebrat més longeu de la Terra. La investigació dirigida pel biòleg marí danès Julius Nielsen ha descobert que el tauró de Groenlàndia ('Somniosus microcephalus') pot arribar a tenir 400 anys de vida.

Amb semblant rècord ha desbancat del podi la balena boreal o de Groenlàndia ('Balaena mysticetus'), considerada fins al moment el vertebrat més vell del planeta. La balena boreal pot arribar a viure més de 200 anys, tal com es va demostrar el 2007 quan es va arrencar un arpó del segle XIX que un dels cetacis portava clavat.

RADIACIÓ ATÒMICA 

La investigació dirigida per Nielsen ha utilitzat 28 taurons femelles, totes caçades de forma accidental entre el 2010 i el 2013, per poder establir unes dades fiables. Els investigadors s'han servit de les conseqüències causades pels test de bombes atòmiques que es van realitzar durant la guerra freda i que van expandir unes partícules atòmiques per tots els oceans que es van emmagatzemar als organismes que estaven vius.

Aquesta acumulació ha permès, a través de les tècniques del radiocarboni aplicades al cristal·lí dels ulls de cadascuna de les femelles tauró, observar quines van néixer abans de les explosions, a mitjans dels anys 50. Posteriorment van utilitzar aquesta datació del carboni 14 com a mesura per estimar l'edat total dels taurons. Segons ha destacat Nielsen, el tauró més longeu que han trobat tenia 392 anys.

Respecte al marge d'error, l'investigador danès ha assegurat que "encara que per al tauró més vell que hem trobat l'error pot ser de 120 anys" res canviaria perquè l'esqual de Groenlàndia "encara seria l'animal vertebrat més longeu del món” ja que si als 392 anys se li restés la possible diferpencia de 120 anys, el tauró en tindria 272 i encara superaria la balena boreal.

MOTIUS DE LA SEVA LONGEVITAT

Diversos són els "trucs" biològics pels quals el tauró que solca les aigües glaçades de l'Àrtic i del Mar del Nord pot viure tantíssims anys sense desenvolupar càncer ni altres malalties.

La primera explicació podria ser el seu creixement alentit. S'ha calculat que els mascles creixen menys de un centímetre a l'any i que les femelles són més grans: 5 metres i mig feia la més gran que s'ha trobat. A més, la maduresa sexual de les femelles els arriba al superar els 150 anys, motiu pel qual el seu procés evolutiu ha donat prioritat al manteniment abans que a la reproducció.

Notícies relacionades

¿Què són les tempestes solars?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Les fredes aigües on viuen també podrien ajudar a la seva llarga vida ja que el metabolisme i l'activitat dels teixits i cèl·lules és menor. "Probablement aquesta baixa temperatura corporal està relacionada amb el seu baix metabolisme, però crec que hi ha alguna cosa més. Altres peixos àrtics no viuen tant de temps, en absolut. Espero que puguem descobrir el que fa que el tauró de Groenlàndia visqui tant”, conclou Julius Nielsen.

INVESTIGACIONS FUTURES

El biòleg marí assegura, finalment, que “necessitem tenir més dades sobre la seva biologia i el volum de la població per poder avaluar el seu estat de conservació (si està amenaçada i en quin grau)". A més, afirma que vol "resoldre molts interrogants sobre el seu comportament: ¿com atrapen les seves preses si aparentment són tan lents?, ¿on s'aparellen i donen a llum les seves cries?, ¿realment són cecs per un paràsit que tenen als ulls? El tauró de Groenlàndia encara pot deparar moltes sorpreses".